Foment del Treball defensa una reforma del sistema de finançament autonòmic perquè considera que és el causant de l’alt deute de l’Estat i en especial de les comunitats autònomes. En un estudi presentat ahir, la patronal catalana denuncia l’augment del deute de les comunitats en els últims anys, causat per la manca de vincle entre les despeses i els ingressos, i reclama una “solució definitiva al tema del finançament autonòmic”.

Sobre la direcció que haurien de prendre aquestes reformes, l’autora de l’estudi publicat per Foment, l’economista madrilenya María Gómez Agustín, va respondre que “s’ha de canviar tot” i considera que “el nou model de finançament no ho ha solucionat, s’ha de fer un canvi estructural cap a un model de federalisme fiscal competitiu”. Això vol dir concert econòmic per a totes les autonomies. Tot i que la patronal catalana no es va voler mullar en aquest aspecte, són conegudes les manifestacions del seu president, Joan Rosell, a favor de la descentralització efectiva de l’Estat i les seves crides a “creure’ns l’Estat de les autonomies”.

L’endeutament de les comunitats autònomes s’ha multiplicat per quinze en els últims 25 anys, i ha passat de representar un 2,7 per cent del producte interior brut l’any 1984 a l’11,2 per cent el 2009. En el mateix temps, l’Estat ha multiplicat el seu deute per quatre, xifra que, malgrat no ser tant alta, també és una mostra d’ineficiència, segons l’autora de l’estudi, perquè en aquest temps l’Estat ha transferit múltiples competències en matèries com les polítiques de sanitat, d’educació, de cultura i d’habitatge, entre d’altres. Per això, si l’engreix de comunitats com Catalunya era previsible, no ho era que l’Estat no s’aprimés. “Hi ha una insolvència absoluta de l’Estat de les autonomies”, va concloure Gómez.

Ni la llei d’estabilitat
Aquest endeutament de les comunitats es deu a “l’absència d’una coresponsabilitat fiscal” entre elles i l’Estat. És a dir, com va explicar Gómez Agustín, el fet de no vincular les despeses als ingressos ha provocat que totes les autonomies hagin gastat més del que podien. En èpoques de bonança, va concretar, amb un alt creixement econòmic, no es notava, però amb l’arribada de les vaques magres, l’endeutament ha passat a ser un dels grans problemes per a l’estabilitat econòmica espanyola.

L’economista va explicar que el 2001 es va intentar posar fre a l’endeutament amb la llei d’estabilitat pressupostària, però les administracions van trobar la manera de fer la trampa amb el que l’estudi anomena “endeutament extraoficial”. Aprofitant un redactat poc clar de la normativa d’empreses públiques, tant el govern central com els autonòmics han creat centenars d’empreses en els últims anys i el seu endeutament no sempre computa en els comptes públics: per exemple, quan l’administració té una participació de menys del 50%, no compta com a endeutament públic. Les que sí que compten presenten uns deutes disparats, que suposen el 76% del deute total de les autonomies.

Segons l’estudi, realitzat amb dades oficials, si es comptabilitzés l’endeutament extraoficial, el deute de l’Estat seria del 54 per cent del PIB i no del 49,7 per cent declarat pel gove rn central.