El Tribunal Europeu de Drets Humans, amb seu a Estrasburg, defensa en la sentència amb què avala la il·legalització de Batasuna i els partits successors que la dissolució del partit per part del Tribunal Suprem es va produir amb l'objectiu de "mantenir la seguretat  pública, la defensa de l'ordre i la protecció dels drets i llibertats dels ciutadans".

Segons la sentència, el tribunal rebutja frontalment l'argument de Batasuna, segons el qual el govern espanyol pretenia, amb la dissolució, eliminar el discurs de l'esquerra independentista basca. En aquest sentit, assegura que "moltes altres formacions separatistes coexisteixen de forma pacífica en diferents comunitats autònomes d'Espanya".

La resolució lloa la claredat de la llei de partits i assegura que aquesta norma "defineix de manera precisa l'organització i el funcionament dels partits polítics i quins són els comportaments que podria provocar-ne la dissolució o suspensió judicial".

El tribunal indica que la llei "no està destinada a prohibir la defensa d'idees o doctrines que qüestionin el marc constitucional, sinó a conciliar la llibertat i el pluralisme respecte als drets humans i respecte a la protecció de la democràcia".

En aquest sentit, la sentència indica que el marc legal espanyol estableix que la dissolució de partits exigeix "la reiteració o acumulació d'accions que demostrin de  forma irrefutable una conducta que trenqui amb la democràcia i que atempti contra els valors constitucionals de la democràcia i els drets dels ciutadans", com ha passat de forma inqüestionable amb Batasuna i les seves successores, segons el tribunal.

Fonts de la Moncloa han difós aquest dimarts al matí que el Tribunal Europeu de Drets Humans havia decidit avalar la il·egalització de Batasuna, que hi havia presentat un recurs contra la il·legalització ordenada pel Suprem després que el Constitucional es negués a donar empara a la formació abertzale.

Batasuna al·legava que s'havia violat el dret de reunió i associació i el de llibertat d'expressió, dos principis protegits pel Conveni Europeu de Drets Humans. En el seu escrit de resposta, l'advocacia de l'Estat afirmava que era precisament l'actitud de Batasuna i HB la que contribuïa a "deteriorar les condicions precises per a l'exercici de la democràcia, el pluralisme i les llibertats polítiques, utilizant la violència per a les seves finalitats".

Zapatero, Diego López Garrido i Rubalcaba ho celebren
El president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, ja ha expressat la seva "satisfacció" per la decisió del tribunal europeu, segons fonts de la Moncloa.

El secretari d'Estat per a la Unió Europea, Diego López Garrido, ha dit, en una roda de premsa sobre la nova presidència sueca de la UE, que la resolució d'Estrasburg en el cas de Batasuna "és una decisió molt bona que consolida clarament la posició respectuosa dels drets humans a Espanya i a Europa".
 
I el ministre d'Interior, Alfredo Pérez Rubalcaba, ha conclòs que la sentència suposa un aval definitiu d'Europa a la llei de partits espanyola.