L'"impuls decidit" i el "lideratge" de les missions de l'exèrcit espanyol a l'estranger projecten una imatge de "gran nació moderna, compromesa amb la pau, la democràcia, els drets humans i la construcció d'un món millor". És l'opinió de Joan Carles de Borbó, expressada aquest dimecres durant la celebració de la Pasqua militar a Madrid.

Tant el monarca espanyol com la ministra de Defensa, Carme Chacón, han defensat en els seus respectius discursos les virtuts de les missions de l'exèrcit que dirigeixen a l'exterior.

Pel rei, el model de defensa espanyol "ha de continuar orientat cap a la seguretat compartida i la defensa col·lectiva". "Hem de seguir en alerta, potenciant el nostre paper internacional mitjançant una eficaç acció exterior i una activa cooperació amb altres Estats amb què compartim interessos comuns", ha advertit.

En el mateix sentit, el cap d'Estat espanyola ha cridat a "seguir fomentant la consciència i la cultura de seguretat i defensa com una part essencial de tota cultura democràtica, estrenyent els vincles entre la societat espanyola i les seves Forces Armades".

Respecte de les missions a l'exterior, ha valorat "l'eficàcia i responsabilitat" amb què Espanya hi participa des de fa vint anys, i ha esmentat les operacions actualment en curs a Bòsnia, l'Afganistan, el Líban i a les costes de Somàlia, a més de qualificar "d'encomiable" la missió al Txad que es va acabar a l'abril i recordar que recentment han tornat les tropes de Kosovo.

Actualment, segons Joan Carles de Borbó, cal "seguir en alerta" i "estar preparats per afrontar, de manera dinàmica, amenaces complexes i incertes", en referència al terrorisme internacional.

Precisament, aquest tipus de terrorisme és el que s'ha de combatre a l'Afganistan segons la ministra. En el seu torn d'intervenció, Carme Chacón ha justificat l'increment de tropes espanyoles en aquest país per evitar que es torni a convertir "en un santuari del terrorisme jihadista" i que "l'urpa terrorista s'apoderi dels països veïns, en particular del Pakistan, que disposa d'armament nuclear".

Tot i admetre que la d'Afganistan és la missió "més dura, més complexa i més arriscada" de totes les internacionals en què ha participat l'exèrcit que dirigeix –hi han mort 150 militars espanyols–, ha insistit que és "necessària" i, per tant, si el Parlament espanyol ho aprova, aquest any s'hi enviaran més efectius, principalment per fer-hi tasques de formació de les Forces de Seguretat afganeses.