Les consultes populars sobiranistes podrien travessar les fronteres del Principat. El Partit Socialista de Mallorca (PSM) ha convidat el president de Decidim.cat, Jordi Fàbrega, el dia 7 de novembre a Palma perquè els informi sobre aquesta exitosa iniciativa que s’ha estès gairebé a una vuitantena de pobles i a dos consells comarcals de Catalunya. No es plantejarien com la d’Arenys de Munt sinó incidint en el dret a decidir i tampoc està previst que es realitzin a curt termini.

Les escasses possibilitats que prosperin les mocions d’autodeterminació que promourà Esquerra als deu municipis on té regidors perquè PSIB i PP sumen majoria ha motivat que el PSM estudiï portar consultes de caràcter sobiranista als municipis de Mallorca on tenen l’alcaldia (Esporles, Petra, Campanet i Búger) i als pobles on governen formacions independents de caràcter progressista i nacionalista com Valldemossa, Santa Maria, Vilafranca, Sant Llorenç i Sa Pobla.

La cúpula del PSM ha preguntat als seus alcaldes com valoren l’opció d’exportar la iniciativa a Mallorca, però els batlles temen que la composició dels consistoris acabi tombant les mocions i resulti contraproduent. Miquel Ensenyat, alcalde d’Esporles, dubta de l’èxit de la moció tenint en compte que governen amb majoria simple en un ajuntament amb 5 regidors del PSM i del PP i un del PSIB. Ensenyat considera que “a Mallorca no hi ha la mateixa consciència nacional que a Catalunya” i que ara per ara “difícilment la regidora socialista ens donaria suport”. L’alcalde sí que seria partidari d’enfocar-la amb el dret a decidir com a reclam perquè “democràticament és un dret que no es pot qüestionar”. Que a Petra el PSM guanyés les eleccions municipals però el PP les autonòmiques fa que els dirigents locals del partit també recelin de promoure una consulta de manera immediata.

Antoni Noguera, assessor del senador Pere Sampol i president de les joventuts del partit, reconeix que a les Illes “anem amb una altra velocitat” i explica que “estem estudiant plantejar els referèndums a favor del dret a decidir i no per la independència perquè l’Estatut balear reconeix l’opció de promoure consultes”.