Si hi ha independentistes de dretes, per què no hi ha cap partit independentista de dretes? El president d’Esquerra, Joan Puigcercós, va intentar resoldre ahir els interrogants dels assistents a la conferència i col·loqui que va organitzar el Tercer Congrés Catalanista 2008-2009 i ho va fer animant CDC a evolucionar cap a posicions clarament sobiranistes i a convertir-se en el referent de l’espai de centredreta independentista.

Després d’advertir que ERC no vol tenir el monopoli de l’independentisme, Puigcercós va instar Convergència a “decidir si vol anar cap aquí. Si és així, a mi em semblarà fantàstic”. El dirigent republicà va eludir contestar a una pregunta sobre la possibilitat que es creï un nou partit independentista liderat per l’exmilitant d’ERC i líder de Reagrupament Joan Carretero i va insistir a situar el partit que representa a l’esquerra de l’espectre polític.

Quan Carretero va apostar en un article a l’AVUI per crear una candidatura d’ampli espectre que tingui com a eix central la reivindicació de la independència, Puigcercós va córrer a situar l’exconseller de Governació a l’espai de centredreta. Aquesta setmana ha estat el president de CiU, Artur Mas, qui li ha obert les portes de la Casa Gran durant una intervenció de to sobiranista al Círculo Ecuestre.

El president d’ERC, que va pronunciar la conferència L’esquerra que decideix, també va haver de pronunciar-se sobre el pacte de govern que manté amb el PSC que dirigeix José Montilla. Puigcercós va argumentar que un front nacionalista “no tenia causa” fa tres anys, quan es va signar la reedició del tripartit. Va justificar l’acord amb els socialistes argumentant que “no podem deixar una part de Catalunya fora”, en al·lusió a la tesi dels republicans sobre la preservació de la cohesió social. Tot i així, va remarcar que les legislatures duren 4 anys i no es va comprometre a repetir el tripartit en cas que les tres formacions sumin. Tampoc ho va descartar.

Durant la conferència, farcida d’anècdotes sobre polítics de Madrid i de l’empresariat català, el més que probable candidat d’ERC a les pròximes eleccions va constatar que “el catalanisme no és feliç” i va augurar un període de canvi. Pel que fa al finançament, va reiterar que el govern s’ha de plantar si no hi ha canvis substancials en la negociació i que s’ha de construir un model econòmic propi.