Entre una certa transcendentalitat i un déjà-vu, la plaça de Sant Jaume es va mig omplir ahir a la tarda de reivindicacions sobiranistes en un acte significatiu, perquè va aconseguir aplegar totes les plataformes que en els últims temps han estat la veu de l’independentisme al carrer i algunes de noves que s’han creat i que demostren que els partits mai no són suficients per canalitzar el sentiment cívic. Ahir, no és poca cosa, es tractava d’enterrar l’Estatut i emplaçar la classe política a “acabar amb aquesta situació d’asfíxia i mort lenta”, com deia el manifest.

La Plataforma pel Dret de Decidir, Sobirania i Progrés, Sobirania i Justícia, Deu Mil a Brussel·les i la Comissió de la Dignitat van seguir la crida d’un grup de persones que, sota el nom Acte de Sobirania, han decidit reprendre el camí que va tenir com a puntals tres grans manifestacions (18 de febrer del 2006, 1 de desembre del 2007 i 7 de març del 2009) que fins ara han servit per demostrar la desafecció dels sectors més sobiranistes per les retallades a l’Estatut o pel dèficit d’infraestructures.

Ahir es podia veure barrejats entre la gent anònima mossèn Josep Dalmau, l’escriptor Jordi Solé Camardons o dirigents sindicals com Isabel Pallarès (Intersindical) o polítics com el president del districte de Gràcia i regidor d’ERC, Ricard Martínez. El dia 27 hi tornaran, amb una marxa des de l’Arc de Triomf fins al Parlament.