Els màxims responsables polítics del govern espanyol s'han conjurat per minimitzar la importància de les consultes sobiranistes que estan convocades aquest diumenge a 167 municipis catalans quan falten tres dies per a la seva celebració. El president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, ha assegurat aquest divendres des de Brussel·les que les consultes sobre la independència de Catalunya "objectivament no van enlloc". De la Vega ha remarcat, per la seva banda, que les consultes no tenen cap validesa jurídica. Tots dos han coincidit a desvincular també aquestes iniciatives sobiranistes amb el retard de la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut.

Zapatero ha valorat així les consultes que preguntaran a més de 700.000 ciutadans –empadronats en aquests municipis i majors de 16 anys– si estan d'acord que "la nació catalana es converteixi en un Estat de dret, independent, democràtic i social, integrat a la Unió Europea". Diumenge els espais habilitats per a votació obriran a les 9.00 hores i tancaran a les 20.00 hores, quan se sumaran els vots emesos en tots els municipis en espera de tenir els resultats cap a dos quarts d'onze de la nit.

Rodríguez Zapatero ha mostrat un cop més la seva particular visió dels esdeveniments i ha desvinculat la convocatòria de consultes sobiranistes de la sentència pendent del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut. El mandatari espanyol ha afirmat que "com he dit en alguna ocasió, estem confiats que hi haurà una bona sentència del TC sobre l'Estatut, que tothom ha de respectar i tenir la paciència necessària perquè es produeixi". Zapatero ha subratllat que la situació es deu al "macrorecurs" presentat pel Partit Popular sobre la major part de l'Estatut i això fa que el treball de l'alt tribunal "necessiti temps i exhaustivitat" per realitzar-se. "Això culminarà en una bona sentència que no té res a veure amb aquestes iniciatives", ha conclòs en referència a les consultes sobiranistes.

La vicepresidenta espanyola també ha replicat a la pregunta previsible sobre el 13-D que un periodista li ha fet en la roda de premsa posterior al consell de ministres de cada divendres. "Ja m'he pronunciat altres vegades sobre aquest tema. La Constitució i les lleis fixen les normes per a les consultes populars. Aquestes consultes no les compleixen i, per tant, no tenen ni validesa ni cap conseqüència jurídica", ha dit.

Però De la Vega també ha hagut de respondre a la pregunta sobre si creu que el retard en la sentència del TC sobre l'Estatut està fent créixer l'independentisme a Catalunya. "En absolut. L'Estatut està vigent, s'aplica amb normalitat democràtica des que es va aprovar pel Parlament, el Congrés, el Senat, i no hi ha res més", ha conclòs.

Fiscalització de l'actitud dels ajuntaments
Malgrat els esforços per tancar el tema, un altre periodista ha tornar a abordar-lo poc després. En aquest cas per fer la pregunta més compromesa: ¿l'advocat de l'Estat, que al setembre va portar la consulta d'Arenys de Munt als tribunals per impedir que es fes en un local municipal, impugnarà algun dels 170 referèndums que es fan aquest diumenge?

"Vostè sap que l'advocat de l'Estat es mira totes les actes municipals. No tinc coneixement que hagi calgut cap intervenció", s'ha limitat a contestar De la Vega amb sequedat i estalviant totes les paraules possibles. I per arxivar el tema definitivament ha afegit immediatament un "moltes gràcies" que ha donat per tancada la roda de premsa, retransmesa per televisió com cada setmana.

Les actes esmentades són els acords de ple que donen suport a les consultes, que en aquest cas no han posat per escrit la cessió de locals municipals que s'ha fet en alguns casos: almenys a Sant Pere de Torelló, Sant Jaume de Frontanyà i Tiana, els alcaldes han fet pública la decisió, però ha estat de manera informal. I com que no consta a les actes del ple, el govern espanyol ha decidit ignorar la dada.

Arenys de Munt va ser el municipi que va iniciar un moviment el passat 13 de setembre enmig de fortes mesures de pressió per part de l'administració espanyola, que va prohibir la utilització de recursos de l'Ajuntament per a la seva realització i va arribar a fiscalitzar a nivell jurídic la tasca de la corporació. Des d'aleshores, la iniciativa sobiranista no ha fet més que créixer i estendre's, aquesta vegada amb una actitud aparentment més passiva per part de l'administració espanyola. Altres iniciatives s'estan tirant endavant amb la previsió de materialitzar-les el 25 d'abril, com Girona o Barcelona.