Quina diferència hi ha entre la Casa Gran del Catalanisme que impulses tu i el meu pal de paller?”, va demanar un dia l’expresident Jordi Pujol al director de la CatDem, fundació vinculada a CDC, Agustí Colomines. “Que el pal de paller era l’excusa per crear un partit per ser al govern, mentre que la Casa Gran vol ser un instrument per crear l’hegemonia, la majoria social”, li va respondre Colomines, que demà lliurarà a Artur Mas els resultats de dos anys de reflexió a l’entorn del que aquest think tank considera que ha de ser el catalanisme del segle XXI. En un acte a L’Auditori de Barcelona, i sota el títol La Catalunya que decideix. Primer encontre per a la regeneració catalanista, la fundació donarà resposta a l’encàrrec que el candidat de CiU va fer el 20 de novembre del 2007 durant la conferència El catalanisme, energia i esperança per a un país millor.

“Vull fer una invitació a la societat catalana, i sobretot a aquelles persones que comparteixen la inquietud i la voluntat de construir la nació catalana, a repensar, actualitzar, posar al dia –i, per tant, en bona mesura, a refundar– el catalanisme com a font d’energia i pont d’esperança per a una Catalunya millor. Com tota invitació, aquesta també té un caràcter obert i integrador, i no pas tancat i excloent”. La proposta de Mas consistia a bastir un espai transversal, que depassés les sigles de CDC, i que trobés complicitats entre la societat civil per debatre sobre el pensament catalanista amb l’objectiu de posar-lo al dia.

Reflexions i propostes
Des d’aleshores, noms rellevants del món universitari hi han col·laborat: la rectora de la Universitat Ramon Llull, Esther Giménez-Salinas; la professora d’Economia de la UAB Muriel Casals; el degà de la Facultat de Filosofia de la UB, Jordi Sales; el catedràtic de la Universitat de Standford Joan Ramon Resina, i un llarg etcètera. El projecte de la Casa Gran compta, a més, amb la participació de l’exconseller de Cultura durant el govern de Pasqual Maragall, Ferran Mascarell; de Jaume Sobrequés, exdirigent del PSC i exdirector del Museu d’Història de Catalunya; del sociolingüista Albert Branchadell, dels escriptors Sam Abrams i Marta Pessarrodona; de l’exdirectora del Patronat Catalunya-Món, Maria do Carmo Marques-Pinto –un fitxatge de Carod-Rovira que va dimitir el 2008–; del professor d’Esade Daniel Ortiz, exmembre d’Unió Democràtica. Els socis de la federació, que no combreguen amb la idea de Casa Gran, reuniran el seu consell nacional el mateix matí de l’acte de L’Auditori, al qual assistiran unes 600 persones, segons la previsió de la fundació.

Més enllà dels noms –no es preveu cap fitxatge estel·lar fins a l’elaboració de les llistes, en què no es descarta que hi hagi representació de la Casa Gran–, el resultat d’aquests dos anys vol ser un marc de reflexió i d’idees que serviran al cap de llista dels nacionalistes a l’hora de confeccionar el programa electoral i que arriba fins a les portes del dret a decidir. Mas clourà l’acte de L’Auditori, que durarà més de tres hores i que comptarà amb diversos diàlegs entre els col·laboradors, actuacions musicals i el discurs del director de la CatDem, la nova Fundació Trias Fargas.

La projecció internacional de Catalunya, la cultura i la identitat catalanes, la presència de la dona en la societat, les polítiques de memòria històrica, les infraestructures, els models productius i mediambientals i la immigració són alguns dels eixos dels treballs que es presentaran demà, plasmats en articles de diversos autors i experts i recollits en tres volums i cinc opuscles, als quals ha tingut accés l’AVUI. Tres “àmbits de pensament” anomenats la Catalunya global, la Catalunya en xarxa i la Catalunya plural fan de paraigua dels textos, en què hi ha reflexions sobre el sobiranisme –és imprescindible eixamplar la base social per incorporar a la causa tanta gent com sigui possible–, el territori –és absurd i caduc dividir el país en dues realitats enfrontades–, la necessitat de discriminar els àmbits en què Catalunya pot excel·lir o com l’actitud resistencialista envers la llengua topa sovint amb la realitat plural del país.

A més de les reflexions, fruit d’un debat intern que s’ha fet “sense demanar pertinències polítiques i sense posar condicions prèvies”, hi ha un recull de 48 propostes estratègiques.