“Impedir que s’esmunyin per qualsevol racó”. El responsable de justícia del PP, Federico Trillo, resumia d’aquesta manera l’objectiu que persegueixen tant socialistes com populars respecte als intents de l’esquerra abertzale de presentar-se a les properes eleccions. Per aconseguir-ho, tal com ell mateix va confirmar durant una trobada amb periodistes al Congrés, un grup de diputats del PSOE i del PP estan negociant un enduriment de la llei de partits.

El diàleg s’està conduint en el marc de la comissió constitucional i “ja hi ha algun esborrany”, assegura Trillo. La lluita antiterrorista és un dels pocs àmbits en què PSOE i PP mantenen un pacte i eviten la picabaralla política, i sembla que en la reforma de la llei també hi ha aquest mateix clima. De fet, el responsable de justícia popular dóna per fet que aviat hi haurà un contacte amb el ministre Francisco Caamaño per acabar d’encaminar la iniciativa.

Hores abans, el líder del PP, Mariano Rajoy, havia proclamat que volen arribar a un acord amb el govern espanyol “perquè Batasuna o qualsevol altra franquícia d’ETA no es torni a presentar a les eleccions mai, mentre existeixin terroristes que atemptin contra la vida i les llibertats dels ciutadans”. Ara bé: el que podia ser una declaració d’intencions i prou va quedar confirmada com a aposta política amb els treballs parlamentaris.

Resposta als abertzales
El moviment de PSOE i PP és, en la pugna que mantenen des de fa dècades ETA i el seu entorn amb l’Estat espanyol, un moviment incisiu. Arriba pocs dies després que l’esquerra abertzale publiqués un document en què s’apostava per la via política de forma exclusiva i només es mencionava la banda armada en l’apartat dels presos. Feia poc que l’exlíder de Batasuna, Arnaldo Otegi, havia defensat aquesta mateixa tesi durant el judici que l’ha condemnat per enaltiment del terrorisme a l’Audiència Nacional.

L’entesa PSOE-PP per impedir el retorn a la normalitat política de l’esquerra abertzale, mentre l’organització mantigui la seva activitat, també es construeix durant els “dos pitjors mesos de la història d’ETA” segons el ministre Alfredo Pérez Rubalcaba.

Des del govern espanyol admeten que s’està collant com mai la banda i que l’estratègia passa per acabar amb el terrorisme per la via policial. I en entorns abertzales s’entén que la situació és molt difícil de mantenir, que la via política és l’única possible en el futur, però que la claudicació d’ETA ha de servir per alguna cosa que no deixi els anys d’activitat com un capital llençat a les escombraries.

En la seva pugna particular, però, PSOE i PP no tenen la mateixa estratègia. Els socialistes no volen fer soroll i ni tan sols confirmen aquests treballs, mentre que els populars ja n’han parlat públicament. No és estrany si s’analitza el que ha passat amb el que havia de ser el gran pacte d’Estat contra la crisi. Després que CiU el posés sobre la taula, José Luis Rodríguez Zapatero ha fet mans i mànigues per fer-se’l seu i deixar el PP com el que no es vol sumar a l’acord. Amb la reforma de la llei de partits, els populars tornen a posar a l’agenda el terrorisme, el camp en què sí que s’entenen amb el PSOE, i demostren que, quan cal, són capaços de pactar.