La independència és un objectiu polític, no una ideologia. Però hi ha qui segueix sense entendre-ho, aferrat a un nacionalisme essencialista, oblidant que el nacionalisme a Catalunya no ha estat mai independentista. Els darrers set anys hi ha hagut un auge de l'independentisme sense precedents i sectors nacionalistes que s'havien mirat la independència amb desdeny s'hi han aproximat, a més de la conversió d'alguns que s'han erigit ara en els únics i genuïns independentistes i que s'atreveixen a atorgar patents.

Aquest sembla el cas d'algun dels empresaris del Cercle Català de Negocis que en aquestes mateixes pàgines sortia a la palestra per arremetre contra ERC, assegurant que ERC no vol la independència i que ells només donarien suport als veritables independentistes.

L'argument al qual s'aferraven és la suposada negativa d'Esquerra a proclamar la independència. Només hi ha dues opcions: o la mentida o la ignorància. I cap de les dues possibilitats és per vanagloriar-se'n. Només haurien d'haver llegit el programa electoral d'Esquerra accessible a tothom des del web www.esquerra.cat des d'abans de l'estiu. O haver escoltat el mateix president d'Esquerra, Joan Puigcercós, que en diverses ocasions ha deixat clar que davant una majoria independentista al Parlament s'hauria d'actuar en conseqüència i proclamar la independència.

Avui el nombre de diputats independentistes del Parlament és de 21 sobre 135. I si bé l'independentisme creix, ningú no albira que hagi de ser majoritari abans de final d'any. De fet les noves formacions de centredreta independentistes de moment només aspiren a entrar al Parlament. No pas, ni de casualitat, a guanyar les eleccions. Altra cosa és el nacionalisme que ha governat el país amb una sòlida majoria absoluta i que no només no va proclamar cap mena d'independència sinó que va renunciar sistemàticament a afrontar una reforma ambiciosa de l'Estatut.

És un error fiar-ho tot a la carta de la proclamació unilateral de la independència menystenint el camí iniciat a Arenys de Munt fa tot just un any i secundat per mig milió de catalanes i catalans. Les persones que van participar en les consultes també són contraries a la independència segons els Cercle Català de Negocis? En absència d'una majoria independentista, el plantejament passa per posar data a la democràcia i per condicionar un futur govern a l'organització d'una consulta per tal que la ciutadania catalana expressi amb llibertat quina és la Catalunya que anhela: si una amb veu pròpia (estat) a la Unió Europea o una comunitat autònoma de l'Estat espanyol.

Finalment, no deixa de ser trist que la primera declaració de precampanya d'una patronal que es diu independentista sigui precisament per arremetre, mentint i amb uns plantejament primaris, contra l'únic partit independentista que de ben segur estarà al proper Parlament. Trist i sospitós, tal vegada perquè en el fons n'hi ha que només aspiren a un canvi de govern que garanteixi un retorn al passat. D'aquí els plantejaments maximalistes que saben inviables l'endemà del 28 de novembre, en sintonia amb el nacionalisme i les seves receptes de tota la vida que, ni remotament, no han passat mai per proclamar cap mena d'independència ni per convocar cap mena de consulta.