Coincidint amb un estudi que explica que una Catalunya independent no hauria de marxar de la UE, quan tot indica que el món sobiranista creix o en molts casos es desperta, amb cada vegada més gent més fatigada d’estar dins d’Espanya, la plataforma Sobirania i Progrés va celebrar ahir a l’auditori de l’Illa els seus tres anys d’existència fent una “crida” perquè les consultes independentistes del 28-F a 77 municipis suposin un clam pel sí.

Amb Joan Puigcercós a primera fila, Uriel Bertran a la segona i un bon reguitzell de membres de la societat civil que s’està movent per la independència, el president de Sobirania i Progrés, Joel Joan, va obrir l’acte felicitant la plataforma per haver ajudat “a remoure les consciències del país”. “A les elits hi ha dubtes, però al poble cada cop menys. La independència ha deixat de ser una alternativa per ser l’única esperança”, va afirmar el polifacètic actor davant 300 persones, la majoria part dels més de 22.300 associats de Sobirania i Progrés.

Joan va assegurar que la crisi s’agreuja a Catalunya pels seus lligams amb Espanya i va demanar el final “d’Estatuts i mentides plurinacionals, sense embuts i sense complexos”. “Cansa i cansa molt. A l’època recent s’ha intentat un encaix digne dins de l’Estat, però Espanya ens enganya per davant i per darrere”, va indicar Joan, abans de disculpar-se i marxar cap a Olot per una funció teatral.

Gibson i el cas escocès
Van agafar la paraula cada un dels promotors de la plataforma, des d’Elisenda Paluzie a Héctor López Bofill, passant per Maria Mercè Roca, parlant d’una constitució que la majoria que està viva ja no l’ha votat, dels avantatges econòmics de la separació o de l’essencial voluntat de ser. Josep M. Ferrer va concloure que Catalunya viurà “una nova renaixença”, com la que la va remoure el segle XIX, que, va dir, ja treu el cap.

Conduït amb força i una ironia saludable pel Quim del Teatre de Guerrilla, l’acte es va tancar amb el diputat escocès de l’Scottish National Party (SNP) Kenneth Gibson, que va recordar la lluita decisiva del rei escocès Robert I, al segle XIV, i va explicar el programa Debat Nacional encetat pel govern actual amb l’objectiu de la independència. “És un camí sense retorn”, va coincidir tothom.