Una expressió de l'Estatut català està encallant la deliberació de la sentència del Tribunal Constitucional sobre el text estatutari. I és que el sector conservador del TC s'ha oposat sempre que l'Estatut proclami que Catalunya tingui "símbols nacionals", però ara a aquesta postura s'hi ha afegit una part del sector progressista.

Segons el diari La Vanguardia, aquesta oposició a l'expressió no fa perillar el preàmbul del text estatutari, ja que el Constitucional segueix admetent per majoria que en la part introductòria hi consti que el Parlament va declarar, en el seu moment, que Catalunya és una nació. El que rebutgen els conservadors, i ara part dels progressistes, és que tals afirmacions es facin en els articles de l'Estatut, ja que el contingut del preàmbul no té efectes jurídics, però el dels articles, sí.

Aquesta oposició, de sis magistrats sobre deu, podria obligar a prescindir dels conceptes "símbols nacionals" per referir-se a la senyera i a l'himne de Catalunya. Tot i així el sector progressista insisteix a trobar una fórmula que permeti salvar la norma relativa al reconeixement dels símbols sense impedir-ne l'adjectivació, pel valor que els catalans han donat històricament al concepte de nacionalitat.

Per tant el TC està entre eliminar l'expressió "símbols nacionals", declarant-la contrària a la Constitució, i entre acceptar l'utilització d'aquests termes però amb una clàusula interpretativa limitadora. Amb això es buscaria deixar perfectament clar que qualsevol ús de l'expressió en textos legals d'aplicació i desenvolupament de l'Estatut seria inconstitucional, excepte en els termes que diposi el veredicte.