Patxi López ha promès aquest dijous el càrrec de lehendakari sota l'arbre de Gernika en euskera i castellà, sobre un exemplar de l'Estatut de Gernika i assegurant que desenvoluparà el seu càrrec "des de la llei".

López ha utilitzat una fórmula totalment diferent a la que va estrenar el lehendakari José Antonio Agirre el 1936, en què encapçalava la presa de possessió amb la frase: "Davant Déu humiliat, dempeus sobre la terra basca en record dels avantpassats, sota l'arbre de Gernika, davant vosaltres, representants del poble, juro desenvolupar fidelment el meu càrrec". Aquesta frase la van utilitzar tots els lehendakaris posteriors a Agirre: Carlos Garaikoetxea, José Antonio Ardanza i Juan José Ibarretxe.

L'ara ja president del govern basc, el primer lehendakari socialista, ha trencat una tradició de fa 70 anys, substituint el "juro" pel "prometo" i renunciant a fer-ho sobre la primera Bíblia traduïda a l'euskera. La frase que ha utilitzat és: "Dempeus sobre la terra basca, sota l'arbre de Gernika, davant de vosaltres, representants de la ciutadania basca, en record dels avantpassats, prometo des del respecte a la llei desenvolupar fidelment el meu càrrec de lehendakari".

Després de la promesa del càrrec dins de la Casa de Juntes, on López ha promès complir amb les seves obligacions amb "lleialtat a la Corona, a l'Estatut de Gernika i a les altres lleis",  l'exlehendakari Juan José Ibarretxe li ha donat la makila a Patxi López, una acció simbòlica per evidenciar el traspàs de poders.

L'acte de presa de possessió ha seguit després amb Patxi López i tots els convidats a l'exterior de la Casa de Juntes. Ha estat llavors quan el lehendakari socialista ha promès sota l'arbre de Gernika i "davant dels representants de la societat basca" desenvolupar el càrrec de president del govern basc "des del respecte a la llei" . En aquest moment, López ha combinat l'euskera i el castellà en les seves intervencions.  Fins i tot, i segons ha explicat, ha substituït la possibilitat de fer un discurs sota l'arbre de Gernika per la lectura de dos poemes, un en euskera i l'altre en castellà.

El primer poema, Maiatza (Maig), del basc Kirmen Uribe, en euskera, tractava sobre el diàleg. El segon, Nada es dos veces, de l'escriptora polonesa Wiskawa Szymborska, premi Nobel de literatura el 1996, l'ha llegit en castellà i tractava de la pau.