Helmut Kohl i François Mitterrand van demanar disculpes formals a la Generalitat l’any 1990 per la implicació d’Alemanya i França en la deportació del president Lluís Companys, que va acabar amb el seu afusellament al castell de Montjuïc. França i Alemanya van fer amb aquest gest el reconeixement que aquell conflicte no va ser només una qüestió de dictadures i democràcies sinó també un conflicte entre països. Kohl i Mitterrand no se sentien en absolut hereus del règim nazi o de Vichy, però van seguir la regla diplomàtica que quan un país n’agredeix un altre i propicia l’ajusticiament del seu president això està per sobre dels règims. I Companys va ser detingut a la França de Vichy per la Gestapo, que el va lliurar a les autoritats espanyoles franquistes.

En el cas de l’Estat espanyol, la sensibilitat democràtica en aquestes qüestions és molt feble, i el reconeixement que la Guerra Civil també va ser un conflicte nacional és un gran tabú. Per això ni Adolfo Suárez, ni Felipe González, ni José María Aznar, ni José Luis Rodríguez Zapatero han demanat mai disculpes a la Generalitat per l’afusellament de Companys. Ho consideren una qüestió interna espanyola. Tampoc Helmut Kohl ha hagut de demanar mai perdó pel fet que els nazis assassinessin un alemany díscol, si bé cada cop que un canceller ha visitat Jerusalem ha demanat perdó a Israel per l’Holocaust.

La recent decisió de la fiscalia del Tribunal Suprem de tancar la porta a la revisió del sumari del president executat respon a aquesta peculiar visió d’Espanya respecte al franquisme i a Catalunya, segons diversos historiadors consultats per l’AVUI. Els fiscals del Suprem van considerar “legalment improcedent” revisar el judici a Companys, entenent que les sentències ja són nul·les de ple dret per l’aplicació de la llei de la memòria històrica. És un petit pas del tot insuficient en paràmetres europeus.

PSOE i PP
L’historiador Josep Maria Solé i Sabaté, autor de 14 llibres sobre la Guerra Civil i la postguerra, considera “un insult i un veritable afront” que no es revisi i s’anul·li realment el judici a Companys. “Alemanya va anul·lar al seu dia tots els processos nazis. En canvi el que s’està fent aquí deixa en certa legitimitat el règim franquista”, assegura Solé i Sabaté. Al seu entendre, hi ha un cert component espanyol en aquesta actitud tova, “que en cert grau està instal·lada tant en el PP com en el PSOE. En aquestes qüestions judicials els dos partits s’assemblen”. Creu que s’haurien d’anul·lar tots els processos del franquisme i retirar-los tota legitimitat. Aquesta seria segons Solé i Sabaté la solució correcta.

El també historiador Jaume Sobrequés, coautor del llibre Una inmensa prisión. Los campos de concentración y las prisiones durante la guerra civil y el franquismo entre molts altres volums, opina que el que han fet els fiscals del Tribunal Suprem “és una solució hipòcrita”. Al seu entendre, és inacceptable que es defugi una anul·lació específica del procés a Companys.

“És una mostra del funcionament de la justícia espanyola, que no és el propi i específic que Catalunya hauria de tenir”, afegeix. Segons l’exdirector del Museu d’Història de Catalunya, una de les causes del problema és que l’autonomia catalana “en matèria judicial no és plena i absoluta”, i per tant el cas de l’afusellament de Companys és interpretat des d’una altra part.

Sobrequés insisteix que hi ha un paral·lelisme evident entre l’actitud que hauria de tenir el govern espanyol respecte a Companys i el perdó que van demanar les autoritats alemanya i francesa per la deportació del president català. Però troba comprensible que a un govern espanyol democràtic li costi assumir responsabilitats d’una dictadura.