Mesures apressades, mig per calmar els mercats, mig per donar una imatge internacional de solvència i lideratge. Els experts donen un aprovat justet a la llista de retallades que ahir va anunciar el president espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, per omplir la rasa pressupostària que suposa un dèficit públic de més d’un 11%.

D’aquest parer és el catedràtic d’economia de la Universitat Pompeu Fabra, José García Montalvo, que qüestiona aspectes de la reducció dels sous dels funcionaris: “Fa dos anys que hi hauria hagut d’haver una reforma de la funció pública –comenta– que hagués despatxat els empleats públics que no rendissin en favor dels que sí que ho fan, que són molts”. D’aquesta manera, a més, es prestigiaria la feina dels que realment compleixen la seva missió, opina Montalvo, que d’altra banda troba “raonable” eliminar l’anomenat xec nadó i altres ajudes lineals de caràcter “electoralista”.

Més galdosa, a parer de l’acadèmic de la UPF, és la supressió de les retroactivitats en la llei de dependència, un “projecte infinançable, creat en contra de la racionalitat econòmica”. Sobre la reducció del pressupost d’inversió pública, Montalvo trobaria bé “deixar de fer TGV a totes les ciutats d’Espanya i carreteres a la Cerdanya o a Extremadura”, però trobaria desastrós frenar l’impuls de la línia euromediterrània de mercaderies.

Sobre la repercussió de les mesures, el professor Antoni Argandoña, de l’IESE, creu que el “plantejament agressiu i ràpid” tindrà un efecte “cosmètic” immediat per rebre l’aprovació de Brussel·les i dels mercats. Argandoña, però, dubta de la idoneïtat, per exemple, de rebaixar els sous d’alguns funcionaris, com els mestres o els metges, i lamenta que tot plegat no s’hagi abordat fa dos anys, “fet que hauria facilitat les negociacions”.

Amb tot, Zapatero haurà de posar més fils a l’agulla. Guillem López-Casasnovas, catedràtic de la UPF, ho complementaria tot plegat amb un paquet de mesures fiscals que incrementés la recaptació via impostos, “equilibrant el tractament que es dóna a certs rendiments”. López-Casasnovas anticipa “que tard o d’hora l’IVA se situarà en el 20%, per la qual cosa caldria equilibrar altres vies d’ingressos estatals”. Entre aquests, l’increment de taxes i preus públics a la sanitat i a l’educació. Paral·lelament –afegeix– caldria reformular la llei de la dependència “posant l’accent en els casos més greus i no tant en el temps d’espera”.

A aquestes mesures, el professor de macroeconomia d’Esade Josep Comajuncosa afegiria caminar cap a la convergència de l’edat de jubilació amb els països europeus, “i hem de pensar que en el cas del líder, Alemanya, es jubilen als 67 anys”. Comajuncosa és partidari de reduir ministeris, apostant per una descentralització real i evitant duplicitats”.

Pel que fa a la part que correspondrà a les comunitats autònomes, l’acadèmic d’Esade es mostra preocupat per l’equitat del repartiment de la càrrega, tenint en compte que hi ha territoris, com Catalunya, que estan clarament infrafinançats”.