El debat lingüístic a Galícia s'ha intensificat aquesta setmana. Primer per una manifestació multitudinària convocada per A Mesa Pola Normalización Lingüística que diumenge va reivindicar a Santiago de Compostel·la el "dret a viure en gallec". Després, per l'anunci que aquest dilluns ha fet el conseller d'Educació de la Xunta, Jesús Vázquez Abad, que no ha descartat la possibilitat d'aplicar la segregació d'alumnes en funció de la llengua que utilitzen.

Aquesta qüestió ha atiat la polèmica lingüística a Galícia, en un moment especialment delicat. La nova Xunta de Galícia, ara en mans del popular Alberto Núñez Feijoó, vol derogar l'actual decret del gallec en l'ensenyament aprovat per l'anterior executiu del bipartit (PSdeG i BNG) l'any 2007, que regula que almenys un 50% de matèries impartides siguin en gallec.

Des del BNG, la portaveu d'Educació del grup parlamentari, Carme Adán, ha expressat el seu "profund rebuig" a la segregació d'alumnes a les aules, que ha qualificat "d'aberració pedagògica".

Vázquez Abad ha anunciat que vol obrir aquest any un període de consultes amb els sectors  implicats en matèria educativa, sobretot amb els pares d'alumnes, per arribar a un "consens" sobre el model lingüístic que serveixi de base per fer un "esborrany" per elaborar el nou decret lingüístic, que en principi entraria en vigor el curs 2010-2011. En aquest nou model lingüístic, segons el conseller, el model "experimental" de les galescoles -les llars d'infants impulsades el setembre del 2007 en què l'única llengua utilitzada és el gallec-"pot deixar de tenir sentit".

El conseller d'Educació ha assegurat que "en l'actualitat no es pot dir sí o no a res" i que, per tant, la segregació d'alumnes a les aules és una qüestió "que no es pot descartar". El nou govern popular vol buscar "el consens" amb la resta de les forces polítiques gallegues. Així, el nou decret, segons el conseller, defensarà la idea que els alumnes adquireixin "competències en les dues llengües -castellà i gallec-" i la "participació de les famílies, que tindran veu en el procés d'elaboració" del decret, una postura reclamada a bastament per l'associació Galicia Bilingüe.

Pel BNG, resulta "innecessari" crear un nou consens en matèria lingüística a l'educació perquè "ja existia" i que, en tot cas, on hi ha "acord" és en què apostar per propostes com la segregació d'alumnes en funció de la llengua "en ple segle XXI" constitueix "una autèntica aberració". La diputada del BNG ha assegurat que no entén com el president de la Xunta "incompleix" totes les seves promeses electorals i manté "l'única" que la ciutadania "li demana que rectifiqui", com és la derogació del decret del gallec a l'ensenyament.