Indesitjables a Europa

Les expulsions de ciutadans romanesos i búlgars d'origen gitano del territori francès han desencadenat nombroses crítiques a la Unió Europea, però París no pensa canviar d'estratègia. Els gitanos també han protestat. “Aquí som com rodamons. No tenim feina, no tenim res”, va afirmar en arribar a Bucarest Gheorghe Ion, una de les persones expulsades de França. Les autoritats de Romania i Bulgària, els dos països més endarrerits de la UE, han reaccionat amb fermesa davant la decisió de França, cosa que va obligar el ministre d'Immigració francès, Éric Besson, a reunir-se amb el seu homòleg romanès a Bucarest per calmar els ànims. A Romania, l'Aliança Cívica dels Gitanos, que agrupa 21 col·lectius, va fer una crida a boicotejar els productes francesos al país balcànic i va organitzar una manifestació el 6 de setembre davant l'ambaixada francesa a Bucarest.

A Txèquia, on viuen uns 300.000 gitanos, el ministre d'Exteriors, Karel Schwarzenberg, abans de viatjar a París, va acusar el govern francès de racista, perquè “la manera en què es fa l'expulsió contradiu les regles comunitàries”. La polèmica sobre aquesta expulsió massiva també ha tornat a recordar la greu situació que viuen els gitanos romanesos i búlgars en els seus països d'origen i en el conjunt de l'antiga Europa comunista.

A Romania, on resideixen dos milions de gitanos, i a Bulgària, amb unes 850.000 persones d'aquesta ètnia, la misèria, la discriminació social i el racisme acompanyen dolorosament aquest col·lectiu al llarg de la seva vida. Set de cada deu romanesos rebutgen que un gitano pugui formar part de la seva família. Per a molts d'aquests gitanos l'emigració és l'única solució que tenen per sobreviure. El director de l'organització de defensa dels gitanos romanesos Amare Rromentza, Mihai Neacsu, explica que la majoria dels gitanos que emigren pertanyen a “comunitats tradicionals, molt pobres, que viuen en zones rurals, allà on hi ha la majoria dels problemes”. Només a França es calcula que viuen uns 15.000 gitanos romanesos.

A Bulgària, en els últims anys, uns 50.000 gitanos han abandonat el país per treballar, sovint clandestinament, a Espanya, Itàlia, Alemanya i Grècia. Bucarest i Sofia han posat en marxa mecanismes que faciliten la integració de la comunitat gitana en matèria d'educació i de salut pública, però Brussel·les i diverses ONG consideren insuficients les mesures i acusen els governs dels dos països balcànics de “passivitat” i la policia, de “racisme”.

La situació dels gitanos en altres països postcomunistes també és dramàtica. En zones d'Eslovàquia, Txèquia, Hongria o Sèrbia on viuen gitanos la taxa de desocupació assoleix el 100% i la majoria dels nens no estan escolaritzats. “Són els oblidats de la transició” del socialisme real al capitalisme, diu Milan Scuka, parlamentari d'origen gitano d'Eslovàquia. Confinats en grans guetos a la perifèria de ciutats i pobles, sovint solen ser objecte d'agressions de grups neonazis, com a Txèquia, o de partits parlamentaris xenòfobs, com el Jobbik a Hongria.

La mortalitat infantil és molt elevada i la tuberculosi, una malaltia estesa entre els menors. En alguns països els nens gitanos són escolaritzats en centres per a disminuïts psíquics i a Hongria, segons Bernath Gabor, responsable del Centre de Premsa Gitano de Budapest, un gitano té 50 vegades menys possibilitats d'obtenir un diploma que un hongarès que no pertanyi a aquesta ètnia. A Txèquia, el 70% dels gitanos viuen en la pobresa i la marginació, segons la Lliga Txeca dels Drets Humans.

Fa un any i mig, l'organització gitana txeca Roma Realia va enviar una carta al president dels Estats Units, Barack Obama, per demanar-li ajuda. El romanès Mihai Neacsu recorda que “la meitat dels gitanos van ser exterminats pels nazis en la Segona Guerra Mundial, i ningú no ens recorda. Caldria un tribunal internacional que jutgi els crims del passat i del present contra els gitanos”.