civada. Això és el que creixerà aviat als solcs de Can Jalpí, on molts van simular plantar-hi la llavor de la independència. Un acte simbòlic que a darrera hora va passar mig desapercebut, quan molts dels assistents havien anat desfilant cap a casa un pèl cansats després de tres hores d'escoltar parlaments. No hi van faltar els més petits, que durant la tarda s'havien distret amb el ruc i que volien ajudar a estirar la corda per fer-lo llaurar una mica recte. El guarà, que era sens dubte català, no havia portat mai una arada al damunt. S'estrenava al camp enmig de l'expectació i la cridòria de l'aplec. La feina va ser per a l'excoordinador d'Unió de Pagesos Pep Riera per mirar de calmar-lo. Al final es van dibuixar els solcs a terra i es van escampar les llavors.

N'hi havia que aprofitaven la sembra simbòlica per fer-se la foto amb la família. Alguns ensenyaven orgullosos com havien aconseguit una imatge del líder de Solidaritat Catalana, Joan Laporta (aquesta vegada sense corbata), que va assistir a l'aplec al costat de Carretero, però que va desaparèixer molt abans. Tot i els crits d'unitat, només els de Reagrupament van anar a la sembra (amb Carretero i Carandell al capdavant), mal pronostic per als qui esperin a veure què surt de la collita.

Com a bon aplec, no hi van faltar sardanes ni bastoners, els de Vallgorguina, i els gegants d'Arenys de Munt palplantats al costat de l'escenari. Tothom hi trobava algun conegut per fer-la petar mentre de fons un parlament deixava pas a un altre. A la festa li va faltar ritme (potser una mica de música i menys parlaments) i que l'escenari fos més visible. Això sí, tant l'emplaçament (el parc de Can Jalpí és ideal per a trobades multitudinàries) com la nova escultura van satisfer la majoria d'assistents, molts dels quals vinguts d'altres punts del Maresme i del país. L'esperança dels qui van anar al primer aplec és que no sigui l'últim i que aviat hi hagi alguna cosa per collir.