Els grans de la Unió Europea es van cobrar ahir el seu suport a la ràpida reelecció de José Manuel Durão Barroso i controlaran la nova Comissió. El conservador portuguès ha tornat a José Luis Rodríguez Zapatero el favor d'haver apostat per ell, tot i les crítiques de l'esquerra europea i del mateix Felipe González, i ha ascendit Joaquín Almunia a comissari de Competència, la cartera econòmica més poderosa i influent de Brussel·les. El socialista espanyol serà alhora vicepresident de l'executiu comunitari, l'home fort de Barroso, i podrà vetar fusions empresarials i subvencions, controlar les ajudes públiques als bancs o multar grans multinacionals.

"He ascendit Almunia per haver estat un dels millors comissaris d'aquest cinc anys", va anunciar Barroso, agraït també amb Zapatero per haver fet marxa enrere no presentant la candidatura de Miguel Ángel Moratinos a superministre d'Exteriors. Almunia haurà de fixar un calendari per anar retirant els diners públics dels bancs, supervisar la reestructuració del sector financer, com el FROB espanyol que no agrada a Brussel·les, i avaluar la fusió entre Iberia i British Airways, per exemple.

El president francès, Nicolas Sarkozy, és l'altre gran guanyador en el repartiment de comissaris: ha aconseguit finalment, després de molta pressió, col·locar l'exministre Michel Barnier al capdavant de Mercat Interior i Serveis Financers, i així podrà controlar la supervisió bancària des de l'Elisi. Sarkozy, però, ha hagut d'acceptar que Barnier tingui un número dos britànic que el marqui de prop, Jonathan Faul, per calmar els temors de la City de Londres a una regulació excessiva.

Europa seguirà sent cosa dels Estats. La Comissió Europea havia de ser aquesta vegada més reduïda i àgil, no havia de tenir un comissari per cada soci membre, per evitar que actuïn seguint els interessos dels seus respectius governs. Però Irlanda va posar com a condició per aprovar el Tractat de Lisboa que cada Estat mantingués el seu comissari. Barroso, que aquesta setmana reconeixia davant l'Eurocambra rebre pressions, s'ha doblegat als grans i ha hagut de repartir comissaris en funció del pes de cada soci i del seu interès estratègic. Alemanya, que no podia repetir a Indústria, ha exigit aquest cop Energia per a Günther Oettinger, una cartera clau en un futur immediat i per a les relacions amb Rússia. La cancellera Angela Merkel també es reserva, a més, poder elegir el 2011 el nou cap del Banc Central Europeu.

Alguns socis petits, però, no han sortit gens malparats d'aquest mercadeig. El finlandès Olli Rehn substituirà Almunia a Afers Econòmics i Monetaris. El belga Karel De Gucht rellevarà la baronessa Catherine Ashton a Comerç. La luxemburguesa Viviane Reding durà Justícia, Drets Fonamentals i Llibertats Ciutadanes, la sueca Cecilia Malmström, Interior, i la danesa Connie Hedegaard estrenarà la cartera de Canvi Climàtic. Els liberals, amb vuit comissaris, estan millor representats que els socialistes, que, tot i ser la segona força a l'Eurocambra, només tindran sis cadires, la meitat que els conservadors, que en tenen dotze.