“On ets Espanya? No et veig enlloc. No sents la meva veu atronadora? No entens aquesta llengua que et parla entre perills? Has desaprès d’entendre an els teus fills? Adéu, Espanya!”. Les contundents paraules que Joan Maragall escrivia el 1898 a la seva Oda a Espanya, que començaven suplicants amb “la veu d’un fill que et parla en llengua no castellana”, són el pròleg amb què TV3 inicia el documental Adéu, Espanya?, de la periodista M. Dolors Genovès, que avui es presenta en horari de màxima audiència, a les 21.50 h.

En ple ressò de les consultes ciutadanes sobre la independència fetes en 462 municipis i a vint dies d’una nova tongada en 40 ciutats i pobles més, Sense ficció estrena un reportatge que al llarg de 90 minuts planteja la viabilitat de la independència de quatre nacions occidentals (Groenlàndia, Escòcia, el Quebec i Catalunya) i explica el creixement dels seus moviments sobiranistes per la falta de reconeixement que tenen dels Estats centrals, especialment accentuat en el cas espanyol amb situacions com la de l’Estatut recorregut al Tribunal Constitucional.

El referèndum pioner d’Arenys de Munt és una de les imatges que parlen de la virtualitat d’un referèndum sobre la independència a Catalunya, que les altres nacions ja han celebrat (el Quebec, en dues ocasions) o tenen en preparació (Escòcia i Groenlàndia). El documental planteja que amb la globalització i l’aprofundiment de la democràcia ha emergit l’aspiració al dret a decidir del propi futur d’unes nacions sense Estat que no volen sotmetre les seves decisions a unes estructures estatals que no acullen el dret de la diferència (cultural, lingüística, econòmica, històrica) i amb les quals topen a l’hora de desenvolupar les seves pròpies capacitats i de projectar-se en els organismes internacionals.

Amb una realització d’imatges espectaculars d’Àngel Leiro i amb una singular explicació de la història a través de ninotets de Playmobil, el reportatge compta amb la intervenció de destacats dirigents polítics –com els primers ministres escocès i groenlandès, Alex Salmond i Kuupik Kleist– , i destacats empresaris i experts en dret i economia, amb l’assessorament dels professors Montserrat Guibernau, Germà Bel i Joaquim Albareda. Bel, catedràtic de teoria econòmica i exdiputat del PSC al Congrés, acaba exemplificant amb tota mena de detalls les inversions que Catalunya podria fer amb els 15.000 milions d’euros anuals que perd pel dèficit fiscal amb l’Estat.

La directora de TV3, Mònica Terribas, que dimarts a la nit, a la presentació que se’n va fer, va qualificar el documental de “lliçó d’història i d’economia”, va assegurar que el treball “no vol convèncer ningú de res” sinó “ajudar a crear criteris propis” als teleespectadors sobre un tema de debat ciutadà, com demostren les consultes i recullen les dades del CEO sobre l’auge de l’independentisme. “Aquest documental no vol decidir res, sinó que aporta nous elements de reflexió a un debat existent, com correspon a la tasca d’una televisió pública”, va afirmar Terribas, com avançant-se a respondre a les crítiques que ahir mateix ja van llançar el PP i Ciutadans contra l’emissió. El preu del documental –en el qual s’ha treballat al llarg de 9 mesos– és el d’un parell d’episodis del Polònia, segons Terribas.