Pocs minuts després que passessin els gegants de la Mercè per davant del Liceu, allà on hi ha una seu de Ciutadans pel Canvi de costat amb una de CDC, un degoteig de polítics de tots els colors i èpoques, cares conegudes i primeres espases de la societat civil, com ara Ferran Adrià, van anar ahir arribant al Gran Teatre del Liceu per assistir a la preestrena de la pel·lícula sobre la lluita de Pasqual Maragall contra l'Alzheimer. Des del seu germà Ernest i el sector més afí del PSC, amb els consellers Castells, Tura i Geli, fins als seus antics rivals polítics, Jordi Pujol i Artur Mas, entre altres convergents. L'últim a aparèixer i l'únic que no va fer declaracions va ser el president, José Montilla.
“El temor era que acabada la pel·lícula el Pasqual no la pogués disfrutar, però està en perfectes condicions”, afirmava el director, Carles Bosch. “Em va impressionar. És forta i potent”, va dir Ernest Maragall, present ja en l'estrena al Festival de Sant Sebastià. “És un testimoni tendre i un compromís molt valent”, destacava l'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu. “Té un gran valor humà. Ha de servir perquè la gent se sensibilitzi amb la malaltia. Pot ser una empenta per mobilitzar energies”, va indicar Pujol. “El mèrit és haver fet la pel·lícula. Demostra coratge”, va incidir Mas, que no es va escapar de la polèmica entrevista d'una revista de CiU a Maragall: “Té una malaltia, però no està invalidat en absolut. I se li han de respectar les opinions”. I Maragall va entrar per la porta lateral i va aparèixer a l'escenari d'un Liceu gairebé ple. La seva dona, Diana Garrigosa, va donar la benvinguda i li va cedir el micròfon. “Us vull agrair la vostra presència. Felicito el director i dono gràcies a les Tres Bessones”, va dir sentidament Maragall, concret i sempre un punt sorneguer, aquest cop referint-se a la productora Cromosoma i a l'èxit amb la sèrie dels contes de Roser Capdevila, que segurament ha permès rodar Bicicleta, cullera, poma.

































Comentaris
No he vist la pel·lícula, però suposo que deu ser una denúncia social, comparant els tractaments caríssims que es pot permetre el President per pal·liar la seva malaltia, en contrast amb la situació precària en què es troben les famílies sense ajudes que no poden atendre un malalt d'Alzeimer a casa (bé, les famílies afortunades que tenen algun dels seus membres a l'atur sí que poden, és clar).
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.