El terratrèmol que el 6 d'abril va sacsejar el centre d'Itàlia i va causar la mort de 293 persones ha centrat aquest mes l'actualitat al país. La magnitud del sisme, la gran quantitat de víctimes mortals, ferits i damnificats, la mala qualitat de les construccions derruïdes i el temor que la màfia s'infiltri en la reconstrucció de la zona dels Abruços, on es mouran 12.000 milions d'euros, han acaparat l'atenció informativa en un país on el primer ministre, Silvio Berlusconi, és habitualment el centre d'atenció.

Berlusconi, que des de fa 15 anys domina la política italiana, es va convertir fa un any en primer ministre per tercera vegada amb una aclaparadora victòria que li va donar la majoria absoluta. Des de llavors el centreesquerra, a l'oposició, no ha aixecat el cap. Considerat un dels homes més rics del món, propietari d'un imperi mediàtic que inclou tres dels quatre canals de televisió privats i amo de l'AC Milan, el Cavalieri viu un moment daurat, ja que malgrat totes les polèmiques que genera gaudeix d'una gran popularitat, amb el suport del 60% dels italians. De tota manera, també té detractors. A principi d'abril, milers de treballadors es van manifestar en contra de les mesures per combatre la crisi que ha emprès el govern. Les associacions d'immigrants i col·lectius socials també han estat molt crítics amb Berlusconi a causa de l'anomenat paquet de seguretat, que agrupa un seguit de mesures per endurir encara més la persecució dels immigrants en situació irregular.

Un altre fet polèmic del primer ministre ha estat l'anunci d'un referèndum per modificar la llei electoral. Això beneficiaria la llista més votada i reduiria l'atomització tradicional a les cambres, i facilitaria la transició del bipartidisme. Berlusconi, que va aglutinar tot el centredreta –el corrent de Forza Italia i d'Aliança Nacional– en el Poble de la Llibertat, partit que presideix, va demanar «més poder» per al primer ministre, i per això va reclamar reformar la Constitució. En un fet sense precedents, Berlusconi ha anunciat la intenció de presentar-se a les eleccions europees com a cap de llista del seu partit. Si guanya cedirà el lloc a un altre membre del partit i continuarà les funcions de primer ministre.