Te mes raó que un sant. Sr. Boada no done lliçons a ningú.

En Pujol i en Mas no paren de sortir, els sobiranistes han desaparegut d'aquest diari.

Qui paga, mana.

Els sobiranistes , de moment, son uns aprenents, quant siguin mestres eixiran  a tot arreu. Quant estiguin dintre del sistema per la banda de dalt.

Francesc, tothom es aprenent tota la vida, mai s'en sap prou, i els partis politics tradicionals, els hi queda molt per aprendre. Fins i tot els mestres continuen a aprendre. Aixo vol dir que els sobiranistes tenent els mateixos drets que els altres, si ens referim a l'experiencia i per tant, els tindriem de veure en el diari tant sovint com ele altres, pero com diu en Josep (Jaume) qui paga mana

Que això és a can seixanta, és d'una evidència inqüèstionable. No és altra cosa que els fruits dels perdedors.  Esperem que a les properes eleccions es respecti el guanyador i, no s'ajunti la purrialla.

"CAN SEIXANTA" \
[Escrivim avui aquesta nota com el nostre modest homenatge als 23 diputats d'ERC de l'anterior legislatura, encapçalats per l'actual vicepresident de la Generalitat, Josep-Lluís Carod-Rovira, per tota la feina feta perquè s'arribés al consens estatutari del 30 de Setembre, avui fa cinc anys, i als 8 congressistes a Madrid liderats aleshores per l'actual president d'Esquerra, Joan Puigcercós, que van votar contra aquell altre Estatut --que ja no existeix-- adulterat als despatxos i d'esquena al compromís d'unitat catalana que tant va costar d'aconseguir al Parlament de Catalunya.] \
Pel que llegim a l'AVUI / EL PUNT, l'expresident Jordi Pujol finalment s'ha adonat que "això és can seixanta". Hi coincidim. Però no pas pel que diu ell, o sigui, perquè el secretari d'Interior, Joan Boada, es manifestés ahir a Girona. Opinem que aquest país és políticament can seixanta exactament des del 21 de gener de l'any 2006. \

A Catalunya, la mobilització d'ahir no es va fer precisament contra el govern de la Generalitat si tenim present que els dos socis minoritaris de la coalició, ERC i ICV-EUiA, hi van participar. La manifestació anava contra la llei de reforma laboral, i altres mesures impopulars, com ara la pujada de l'IVA, que han aprovat les Corts amb el suport i/o connivència dels 25 diputats del PSC i els 10 de CiU, formacions que no s'han adherit a la vaga. (Sí. Ja sabem que CiU no ha votat els presupostos de l'Estat. Tampoc no ignorem que s'acosten eleccions. Ens hem referit a l'actuació de PSC i CiU a les Corts durant tota la legislatura catalana.) \
Hem d'entendre, doncs, que el secretari Boada sortia ahir al carrer contra l'executiu central, contra la sociovergència dels congressistes catalans que han sostingut aquest govern i contra aquest mateix convercialisme que controla el Parlament de Catalunya d'ençà, justament, del 21 de gener de l'any 2006,

A la tele, han dit, que l'Ajuntament, va demanar que desallotésin els okupas del Banesto, on estáven instalats, gent provinets de tot arreu, per armar merder... Tinc entés que en Saura, va demanar l'ordre al Jutjat, que la va desestimar... i váren fer res, fins que els antisistema (mes de 500 elements) váren cremar un cotxe patrulla de la policía municipal i destroçar-ne altres dos unitats movils de mitjáns de comunicació... Llavors si que el Jutge, fa signar l'ordre de desallotjament... Com diuen per allá "Entre todos la mataron y ella sola se murió"  Com diu el President Pujol, aixó, es can seixanta... Las nostres autoritats, no sáven fotre res i van de manifestació, perque els hi pot mes la "tendencia, que no pas la responsabilitat", els Jutges, com de costúm, tocán el violón... els mitjáns, acusán a la policía de brutalitat... i els aparadors destroçats, robats i saquejats, donant una imatge de Barcelona al mon, com  de  "Ciutat

amb l'acord de la Moncloa entre socialistes i convergents que, modificant l'Estatut del consens, trencava i traïa la unitat de la Cambra catalana. \
Compartim plenament, per tant, que el nostre "país no funciona de manera seriosa". Només hi afegiríem que això no és nou d'ara. \
Hem de discrepar, en canvi, de l'afirmació que "Rodríguez Zapatero té la reforma laboral justificada per la pressió europea". Europa vol que a Espanya li surtin els números. I fer pagar la crisi als assalariats de l'atur i als petits i mitjans empresaris sense crèdit no és l'única manera que hi ha. Considerem que l'executiu central s'ha equivocat i molt a l'hora de gestionar la crisi. Tant com es van equivocar uns governs centrals anteriors que sempre van tolerar l'inflament de la bombolla, tret dels casos en què la van fomentar i tot. No van actuar mai contra la falsa bonança que ara s'ha tret la careta. Van incomplir la seva obligació com a governants. \

Ara i aquí no es tracta, doncs, de quin poder polític o sindical traurà més rèdit de la vaga d'ahir. Esperem que qui se n'hagi de beneficiar sigui tota la societat en general, que és a qui han de servir tots els poders. I Catalunya hi pot guanyar molt si a les eleccions que vénen surt elegit un Parlament diferent del que encara hem de suportar. Un Parlament nou que, en totes aquestes qüestions que afecten el pa dels nostres fills, no permeti que l'administració catalana continuï fent de convidat de pedra. \
Que hàgim de refiar que el Barça-Madrid no jugui a favor de l'abstenció ens ensenya fins a quin nivell de desgràcia política ha caigut el nostre país. Les últimes eleccions, celebrades per Tots Sants, ja van anar en la mateixa línia. Tres quarts del mateix si el papa de Roma tria per visitar Catalunya justament el cap de setmana que tocava anar a votar.

Hem de suposar que aquestes visites el Vaticà no les decideix unilateralment, sinó que bé les deu haver d'enraonar amb les autoritats polítiques i catòliques del país en qüestió. I no costa gens d'endevinar que el sant pare no s'ha presentat mai als EUA --ni ho farà tampoc per anys i més anys que passin-- en un dels novembres electorals nord-americans. \
Finalment, més que innecessària, queda absolutament fora de lloc la referència a l'aparició de les declaracions de l'expresident Maragall a la publicació interna de CDC --“es va fer amb el consentiment de la família i de forma consensuada, no ho vàrem fer d'amagat”--. És una gran sort que Pasqual Maragall estigui guanyant la pugna que manté amb la malaltia que malauradament pateix. Ho demostra la lucidesa amb què ha observat que, democràticament i constitucionalm ent, a Catalunya ara toca consulta. \
Jaumetria

Té raó Sr.Pujol, aquest govern és un desgovern, tothom estira cap el seu cantó, en definitiva "Can Seixante", ara bé es veu que la poltrona estira molt, i no velen deixar-la.

Santi Tort (Paris): Quant vagin junts i no en tres candidatures començaran a ser mestres. Mentre aixó no sigui una veritat incuestionable, per mi, continuaran sent uns aprenents. 

Francesc, el fet de anar junts implica pactar i el passat ens ensenya que els pactes que es fan habitualment, van per els interessos personals o de partits, i no de ciutadans, per tant que cadascu conservi la seva caracteristica . Përo en el cas d'una demanda pura de independencia si que caldria anar junts (els independitistes) Acabo diguent que si aquests independitistes sont aprenens, tb ho son els altres pq no saben anar junts. Només es parla de pactes i enteses entre partits lo qual per a mi es absurb en una democracia, pq si ja s'esta d'acord, no veig la necesitat de fer partits diferents

Pactar, s'ha de fer, un cop s'ha votat i es veu el resultat de cada Partit, es fan números, i s'arriva a acord, si es que calen... Fer-ho aváns de las eleccións, només val en un cas com el de Rcat, ERC, SI, CUP, etc, que per no confondre al electorat, valdría la pena, que anésin tots junts... Un cop s'hagin fet las eleccións i hagi donat un resultat independentista, l'unica cosa que haurían de fer, es intentar portar a CiU, cap el seu postulat, amb un únic objectiu que es el de la seva proclamació. Perqué vçólen complicar-se la vida, fent veure que voldrán overnar, si no es cer?... Perqué vólen distingir-se entre ells, ideológicament, si no es la seva tasca? Un cop fet el Referendum, la ideología, no serveix de res, si es guanya (i si es pert, tampoc) ja que haurán de emplear totas las seves forçes, en poder arrivar a acord, per fer una Constitució Catalana, i mes tard, llavors si, fer unas novas eleccións per veure qui guanya 

Generalment, els que voten per un partit ho fan per les proposiciopns fetes abans. Els pactes no crec que siguin previstos en les proposicions i per tant surtent del marc de la democracia. Quan ERC va dur el Sr. MLontilla a la presidencia, ningu, pero absolutament ningu ho va votar, ni tant sols els parlementaris esquerrans, car a Catalunya no hi ha llibertat de vot parlamentari, sino excepcionalment, i tant excepcionalment que fins i tot surt en el diari. No, els pactes no es democracia, sino negoci car es fan per interes propi o de partit i no dels ciutadans

Ferran, si es la independencia que es te de dicidir, es evident que la coalicio es indispensable, pero unicament en aquest cas, i tothom tindria de fer bondat i no voler ser mes que el vei. Un cop assoli aquest objectiu, es fa com ho has dit pq la democracia es aixo

Pero voldria afegir, amb costitucio propia i amb llei electoral diferent, es a dir amb llistes obertes i a majoria absoluta

No oblideu que avui mateix, el president impresentable Montilla s'ha reunit amb ZP per a 1-incomplir l'acord de fer magistrat del constitucional a un dels juristes que presentà el parlament, i 2-escollir avui mateix un fulano que es diu Aja com a magistrat ''català'' que és un del Foro Babel. És Carod i els pretesos ''indepes'' d'ERC qui ens porten a perdre abans de plantar batalla. Per als desmemoriats tripartítics també cal advertir que Aja presideix ara el Consell de Garanties Estatutàries, ara amb majoria espanyolista, gràcies a un pacte PP+PSC. INFORMEU_VOS.