El president d'ERC, Joan Puigcercós, ha reclamat “valentia” al PSC i CiU a l'hora de pactar el nou finançament el 2013. De fet, el líder republicà ha qüestionat que CiU aconsegueixi el seu principal eix electoral, el concert econòmic. “No sé si estan en disposició de fer-ho”, ha dit, perquè creu que la seva relació amb l'Estat ha estat “sempre conjunturalista”, i qualsevol tipus de negociació en aquestes circumstàncies “està avocada al fracàs”.
Puigcercós s'ha mostrat convençut que Artur Mas guanyarà les eleccions, i ha dibuixat dos escenaris possibles: un pacte entre CiU i PSC o CiU i PP, que ha titllat d'“estèril”, o bé un pacte entre CiU i ERC, que ajudaria a “empènyer” Catalunya.
Comentaris
Sembla que en Puigcercós confón la valentia amb la fanfarroneria. De la segona "qualitat" ell n'és l'oscar dels nostres polítics. De la primera com a la mili "se le supone" però no he vist que fins ara n'hagi demostrat gens.
Sense cap ànim d'ofendre, els castellans tenen una frase que retrata perfectament aquesta mena d'actituds: "perro ladrador, poco mordedor".
Que es que ara, els de CiU, hem deixat de ser aquells malparits unionistes, que a mes a mes, som de la mes tremenda de las dretas burgesas fastigoses, que oprimeixen als obrers que cauen a las seves mans?... Ara, resulta que ja no som tan dolents?... ¡¡Quines coses s'han de veure!!
CiU continua sent una poma dolenta. Però hi ha altres pomes que encara estan pitjor ... i unes de petitones que poden ser molt bones, però, ara per ara, no tenen massa sortida.
Anem a pams: Joan t'en recordes quan amb l'altre Joan (Ridao) en un diumenge al migdia vàreu fer tallar la retransmissió de la F-1 ( cosa increible) per escenificar l'acord de finançament del Tripi? Qué era un gran acord i el vàreu vendre com si el manà celestial ens caigués a sobre? Qué ha passat des de aleshores? Com seria el panorama polític de Cat sense l'aparició de Reagrupament?
si els hi obligueu a fer un referendum no pactareu. una altre possibilitat es comprometre's a fer un referendum d'independencia en cas que no es consegueixi el concert economic
Llo: És que segons jo ho entenc aquesta és precisament l'estratègia de Convergència, que imbècils imbècils del tot no ho són. El que pasa és que a les partides de poker sol donar millors resultats no ensenyar les cartes abans d'hora.
Estic amb la LLo: CiU amenaçarà a Madrid demanant el concert econòmic. (Mas: Si no ens el doneu ens unirem al grup d'independentis tes i veureu el que passa... shi, shii, shi AQUÍ EL TENIU DIRÀ EN RAJOY) hehehe...això és el que es pensen!
Moraleja: En Mas espera vendre (bíblicament) la Independència de Catalunya per un plat de llenties: El concert econòmic
Us imagineu la força que podem tenir si CiU, E(RC), SI, RCAT i I(cv) foten un cop de puny a sobre la taula i tiren pel dret...aaaaiiiiiii, deixeu-me treure el mocador que em cau la baba...
Tranquils, no passara.
En aquest moment tant sols em fa somiar el moviment de les bases de Rcat i SI per crear la COALICCIO PER LA INDEPENDÈNCIA...és l'ultim intent que pot donar un fruit real. (En Lopez Tena s'enfadarà i plegarà?)
Les 7.000 firmes de ARA O MAI sembla que se les han passat pel ---
Salut i iindependència!
Llo, l'has clavat. Si fos creient, resaria perque es dones aquesta situacio...
Si Madrid acceptes el concert economic (practicament impossible) el nivell economic de Catalunya es dispararia.
Si Madrid el rebutges (es el que fara, obviament) es tornaria a confirmar per enessima vegada que amb Espanya no hi ha res que fer i un munt de gent s'apuntaria al carro de l'independentis me tal i com va passar despres de l'inestimable ajuda del TC.
A mi em sembla una aposta guanyadora de totes-totes...
Visca Catalunya lliure!!
Josep: és que amb la reivindicació del concert econòmic hi han dues possibilitats: o guanyem o guanyem. Si no ens en sortim (el més probable) encabronem encara més el personal que ja està prou encabronat i és el moment de tirar pel dret. Un referendum després de tot aquest procés passaria de l'actual 50/50 (si és que no es perdés) a un 70/30. Suposant que fóssin tan "generosos" de donar-nos-el resulta que ja tenim la clau de la caixa cosa que no ens impedeix igualment anar a la independència. No sols no ho impedeix sino que ho facilita, perque de cop i volta solucionem el problema més fotut de declara-la, que és: ¿i l'any demà qui paga les pensions, les escoles, la sanitat, etc?
Home... ¡¡Per fi aneu obrint els ulls!!... Os ha costat ... eh... Ja fa díes que vinc dient justament aixó i m'heu pasat la caballería per sobre, centenars de vegades. Be... sou lents, per al final ho veie-ho clar... m'en alegro mol
I pel que fa a la qüestió que tan preocupa al Montilla, de que l'obtenció del concert econòmic per Catalunya (o la independència, que pel cas és el mateix) fa inviable l'estat espanyol, ja els hi he trobat la solució. No és que me l'hagi inventada, només l'he copiat dels belgues. Resulta que Valònia també és inviable si els flamencs es separen, de forma que el que han pensat (declaracions del líder del principal partit francòfon) és demanar l'annexió a França. Els espanyols podrien fer el mateix, demanar l'annexió al Marroc (no crec que els portuguesos fóssin tan imbècils d'acceptar-ho). Amb l'afany expansionista de'n Mohamed i la seva troupe segur que ho acceptarien encantats, i així de pasada solucionen el problema de Ceuta i Melilla, tot d'una sola tacada. De pasada els moros podrien posar la capital a Córdoba com en els temps del califat, que és el seu somni daurat ¿us agrada la idea?
Sr. Puigcercos, les seves propostes no so democratiques. Vosté no fa politica, vosté fa negocis. Em costa de creure tot el que veig en aquests espectacles de pre campanyes. No entenc com pot ser que es toleri aquesta mena de pallassades que anomeneu democracia.
Joaquim, en el cas de Catalunya independent, es tenent de resoldre tots els problemes que toquen les propietats o havers de cada pâis i entre altres els diners depositats per treballadors catalans en mans de l'estat vei. Es evident que es passen comptes. Els diners dels jubilats son les quotes pagades per tots els que treballen i han treballat a Catalunya.
Sí, Santi. Tens molta raó, el dret el tenim. ¿Però et creus que aniran de bona fe? Pregunto: ¿si els altres, per més dret que tú tinguis no els hi dóna la gana de pagar, què fas? ¿te'n vas al jutjat i els demandes? ¿els hi envies la guardia civil? ¡Ah, no! que els jutges i la guardia civil els tenen ells. Te'n pots anar al Tribunal de La Haya i ens donaran la raó al cap de dos anys anat bé, cinc anant malament. ¿i mentra tant com pagues les coses més indispensables? És la petita diferència entre que els diners els tinguis tú o els tinguin ells. Per això és tan important el concert econòmic. Amb concert les coses són molt més facils, sense serien moltíssim més complicades.
Joaquim, entenc perfectament el teu neguit. Els havers de Catalunya en mans del estat mai poden ser discutits. No es pot negociar un deuta d'aquesta dimensio. Es evident que en cas de "mandra" dels estat vei, hi ha Europa, que es mes que evident posara a disposicio del nou estat catala, el que calgui, sabent que el que deu els diners haura de pagar de postres interessos. Per el que fa el concert economic, no t'hi capfiquis pq tindras un gran desengany. Ningu podra aconseguir una demanda de aquest tipus a Madrit. El passat ho prova. En donaran deu d'una banda pero en pisperan cinc o sis d'altra banda. Es aixi com passa des de fa masses anys i francament crec que ja es hora de parar el carro
Noi, celebro que siguis tan optimista. Però aixó de que és EVIDENT que Europa posartà a disposició i tal i tal, a mi no em sembla tan evident. I encara que fos així i encara que t'hagin de pagar interesos, si t'has de passar només que sigui tres mesos sense poder pagar pensions i despesa corrent tens una crisi d'una magnitud descomunal. I si hi ha algú que no és capaç de veure-ho que se'n vagi a l'òptic urgentment. El que està clar és que embarcar-se en declaracions unilaterals o referèndums sense que aquests temes estiguin molt pesats, medits i calculats em semblaria d'una temeritat i d'una irresponsabilit at imperdonables. És clar que això seria molt propi d'alguns dels partits d'aixalabrats que ens diuen que ho resoldran tot en cinc minuts i després ja improvisarem i a veure què passa. Sortosament hi ha gent més professional i sèria que tot això.
Es la teva opinio i la respecto, pero no es la meva no tc la de molts altres i no es per aixo que et dire que ets covard ni aixalabrat. Per la teva informacio sapigues que la politica en general que es practica a Catalunya, no te res a veure amb la democracia, pq senzillament un partit es una reunio de persones que comparteix una opinio politica. En cap cas es te de fer un pacta quelcom amb un altra partrit de opinions politiques diferents, per definocio, pq aixo significa compartir opinions i es contra natura. No es gens serio tot aixo, pq els partits han estat votats per realitzar el programa proposat en la campanya, i no per fer els que sembli després com aliances amb^partits de opinio oposada (dreta i esquerra per exemple)
Per sort, ja només queden 50 díes i 21 horas, per las eleccións del 28-N. Encara póden pasar moltes coses, pero la principal, es que deixarém de sentir i de llegir, tanta animalada... De moment, es van clarificán las opcións, que ja es mol important... i els que havían sortit amb molta escuma, els está pasant com al cava
Esquerra sempre marcant paquet quan venen eleccions i en set anys no han aconseguit res per a Catalunya.
1 2
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.