Referèndum

En una conversa amb aquest cronista, l'escriptor escocès Alan Spence assegurava, poc abans de les darreres eleccions legislatives britàniques, que “en un escenari de triomf conservador, i amb un primer ministre tory a Downing Street, els escocesos optarien per la independència”. Sempre, és clar, que el referèndum es dugués a terme. L'escenari s'ha fet realitat, però només en part. Encara resta per verificar què passaria en cas de consulta.

Després de 303 anys d'unió política i de 104 més d'unió personal, si es té en compte que Escòcia i Anglaterra ja eren tutelades per la mateixa corona, la de Jaume VI d'Escòcia, des del 1603, la paraula independència potser espanta molts sectors de la població escocesa. Per això Salmond insistirà avui en la idea que “independència no significa separatisme”, que “independència no significa trencament dels vincles històrics o culturals” amb la resta dels pobles de la Gran Bretanya.

Un dels conceptes clau que l'estratègia nacionalista vol explotar al màxim és “unió social”. Estats diferents, sí, però formant part d'una unió de facto amb una llengua comuna, una cultura prou semblant i, a efectes simbòlics, una mateixa moneda, la lliura esterlina, i la mateixa corona. Si Elisabet II és reina dels 15 reialmes de la Commonwealth, també ho pot ser d'un territori més. Això sí, l'agenda independentista de l'SNP implica la desvinculació de l'OTAN, una cosa que en termes geoestratègics no sembla gaire realista. N'hi ha prou amb aquesta giragonsa verbal –independència no suposa separatisme– per fer viable el projecte de l'SNP? El que sí que és segur és que Salmond no s'equivoca quan parla d'unió social, a més de destacar els vincles històrics i culturals existents. Segons dades del darrer cens, del 2001, a Anglaterra viuen gairebé 800.000 escocesos nascuts al nord de la muralla d'Adrià –la frontera romana entre Anglaterra i Escòcia, que encara avui és la ratlla política que es dibuixa als mapes–, i una quantitat indeterminada, que es compta per milions, que en són descendents, bé de primera generació o de posteriors. És impossible, doncs, trencar d'avui per demà, i per efecte d'una decisió política, amb tot aquest llegat.

Els propers mesos, i fins a la data de les eleccions, els partits unionistes, d'una banda (conservadors, laboristes i demòcrates liberals), i l'independentista, de l'altra, faran i desfaran tota mena d'arguments. La batalla, pacífica però dura, ha començat: resultarà apassionant.