Quan aquest migdia el primer ministre d'Escòcia, Alex Salmond, s'adreci als militants del Partit Nacional Escocès (SNP) per tancar el 76è congrés de la formació, reunida a Peairt des de dijous, haurà de posar tota la carn a la graella per fer de l'ambigüitat una virtut. De capacitats, no li'n manquen: és un polític de raça que ha sobreviscut a moltes circumstàncies adverses.
Amb tot, el repte que el líder independentista té al davant és quasi gegantí: ha de convèncer una gran majoria de la població del seu país –només entre el 25 i el 30 per cent es manifesta a favor de la independència– dels beneficis de pronunciar-se a favor del trencament de la unió política amb el Regne Unit, que data de 1707.
Per aconseguir l'objectiu que persegueix des que, contra pronòstic, Salmond va formar govern –el primer executiu nacionalista a Edimburg– en minoria l'any 2007, d'entrada ha de guanyar les properes eleccions (el maig del 2011). I ho ha de fer per majoria absoluta. Només en aquest supòsit estarà en condicions d'aprovar la llei de convocatòria del referèndum que pretenia celebrar el 30 de novembre vinent i al qual ha hagut de renunciar per falta de suport al Parlament. Fet el primer pas, prou complicat, el segon encara sembla més difícil: guanyar el referèndum i dir adéu al Regne Unit. En quins termes, exactament?
Referèndum
En una conversa amb aquest cronista, l'escriptor escocès Alan Spence assegurava, poc abans de les darreres eleccions legislatives britàniques, que “en un escenari de triomf conservador, i amb un primer ministre tory a Downing Street, els escocesos optarien per la independència”. Sempre, és clar, que el referèndum es dugués a terme. L'escenari s'ha fet realitat, però només en part. Encara resta per verificar què passaria en cas de consulta.
Després de 303 anys d'unió política i de 104 més d'unió personal, si es té en compte que Escòcia i Anglaterra ja eren tutelades per la mateixa corona, la de Jaume VI d'Escòcia, des del 1603, la paraula independència potser espanta molts sectors de la població escocesa. Per això Salmond insistirà avui en la idea que “independència no significa separatisme”, que “independència no significa trencament dels vincles històrics o culturals” amb la resta dels pobles de la Gran Bretanya.
Un dels conceptes clau que l'estratègia nacionalista vol explotar al màxim és “unió social”. Estats diferents, sí, però formant part d'una unió de facto amb una llengua comuna, una cultura prou semblant i, a efectes simbòlics, una mateixa moneda, la lliura esterlina, i la mateixa corona. Si Elisabet II és reina dels 15 reialmes de la Commonwealth, també ho pot ser d'un territori més. Això sí, l'agenda independentista de l'SNP implica la desvinculació de l'OTAN, una cosa que en termes geoestratègics no sembla gaire realista. N'hi ha prou amb aquesta giragonsa verbal –independència no suposa separatisme– per fer viable el projecte de l'SNP? El que sí que és segur és que Salmond no s'equivoca quan parla d'unió social, a més de destacar els vincles històrics i culturals existents. Segons dades del darrer cens, del 2001, a Anglaterra viuen gairebé 800.000 escocesos nascuts al nord de la muralla d'Adrià –la frontera romana entre Anglaterra i Escòcia, que encara avui és la ratlla política que es dibuixa als mapes–, i una quantitat indeterminada, que es compta per milions, que en són descendents, bé de primera generació o de posteriors. És impossible, doncs, trencar d'avui per demà, i per efecte d'una decisió política, amb tot aquest llegat.
Els propers mesos, i fins a la data de les eleccions, els partits unionistes, d'una banda (conservadors, laboristes i demòcrates liberals), i l'independentista, de l'altra, faran i desfaran tota mena d'arguments. La batalla, pacífica però dura, ha començat: resultarà apassionant.

































Comentaris
Els ANGLESOS han comprès amb l " ESCOCIA , els espanyols comprenen no amb els Catalans ! ! ! !
Jo votaré independència amb sr Joan Laporta i Estruch de ""Solidaritat Catalana ""
MARC-SABATES.COM
No se pas si Espanya, es mereix tenir un tracte com els que els escocesos vólen donar-lis als anlesos... Anlaterra, mai ha putejat a Escocia, com Espanya ens ha putejat a nosaltres, amb l'intenció manifesta, d'anorrear-nos completament.
Si els espanyol fossin tant sols una mica inteligents, com els anglesos, en lloc de tenir una colla de païssos llatinoamerican s emprenyats amb la "madre patria", tindrien un mercat unificat om tenen els anglesos amb la Comenwalt. Hi ha una certa diferència...
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.