La UCE es presenta a les eleccions. No és que la Universitat Catalana d'Estiu hagi decidit passar de les aules als passos perduts, sinó que és la Unificación Comunista de España qui concorre el 28-N. També es presenten l'EB-CENB, la PDLPEA, el DW i el GN. A més, Juan José Salbia, Vicenç Vila, Josep Lluís Freijo i Jorge Alberto de la Fuente competiran amb Artur Mas i José Montilla per guanyar les eleccions. Són candidats de partits extraparlamentaris. El termini per presentar-se ja s'ha tancat. A Barcelona, es podrà triar entre 29 possibilitats; a Tarragona, 30; a Lleida, 29 i a Girona, 26. D'aquí a 28 dies, els catalans escolliran 135 diputats d'entre un total de 3.882 candidats. Totes aquestes llistes es proclamaran demà de forma oficial, després que es publiquessin al Diari Oficial de la Generalitat dimecres passat.
La cosa del bilingüisme, tan de moda en la precampanya, es trasllada fins i tot a les candidatures: el 28-N competeixen dues Esquerra Republicana; una en català, la de Joan Puigcercós, i una altra en castellà, Izquierda Republicana, el partit de Manuel Azaña, que es presenta via Partit Republicà d'Esquerra. També hi haurà dues Solidaritats, la que s'escriu en català, de Joan Laporta, i la castellana Solidaridad y Autogestión Internacionalista –només a Tarragona–. El SAIN té tres objectius prioritaris: acabar amb la fam, l'atur i l'esclavitud infantil.
A la dreta de la dreta
De PP, en canvi, només n'hi ha un, per bé que es presenti Montserrat Nebrera. La seva formació, Alternativa de Govern, només concorre a
la circumscripció de Barcelona. Amb un ràpid cop d'ull a les llistes es conclou que a Catalunya queden 135 falangistes, almenys són els que figuren a la llista de la Falange Española y de las JONS (no han registrat suplents). Això sí, hi ha altres partits que es disputen l'extrema dreta, com els espanyolistes del Movimiento Social Republicano (MSR). Al sector antiimmigració, aspira a superar el llindar del 3%
de vots Josep Anglada, líder de Plataforma per Catalunya (PxC), que no s'ha de confondre amb el Partit
per Catalunya (PxCat), una escissió del primer. Al seu web es llegeix,
per exemple, que “les mesquites inunden Europa”.
Entre les formacions anticatalanistes hi ha Unión Progreso y Democracia (UPyD), el partit de Rosa Díez, amb l'exdiputat de Ciutadans Antonio Robles com a cap de llista. També apareix, per primera vegada, el Partido Aragonés Regionalista (PAR) –només a Lleida–, que nega l'existència de la llengua catalana a la Franja. A Barcelona, el Partido Castellano (PCAS) pretén promoure el castellanisme a Catalunya. A l'altre extrem, hi ha les candidatures independentistes de Reagrupament, Solidaritat i el Bloc Sobiranista Català. Es dóna la circumstància que més de la meitat dels candidats d'aquest partit són independents. En un primer moment el Bloc va flirtejar amb la formació de Joan Carretero, però finalment es presenten per separat a Lleida.
Al capdavant dels inclassificables sobresurt la Coordinadora Reusenca Independent (CORI), amb l'estrafolari Ariel Santamaria i la controvertida Carmen de Mairena en els primers llocs de la llista. Defensen la implantació del polígraf al Parlament i dels follòdroms a
cada municipi. En aquesta línia,
la CORI acaba de difondre a la xarxa un lip-dub on canta “Al Parlament, hi vaig calent”.
Però d'opcions n'hi ha per donar i per vendre: contràries a l'avortament (Familia y Vida), de pensionistes en acció (PDLPEA), regeneracionistes de la política (els igualadins Gent Nostra), militants de l'accés lliure a la cultura a internet (Pirates.cat), de la causa homosexual, bisexual, transsexual i heterosexual (GLBTH - Tots Som Iguals), o els antitaurins del PACMA, que van estar a punt d'assolir acords per presentar-se conjuntament amb ICV-EUiA el 28-N. També repeteixen clàssics encara vius com el Centro Democrático y Social o els promotors del vot en blanc (Escons en Blanc - Ciudadanos en Blanco), i s'estrenen els Pagesos per la Dignitat Rural Catalana (PDR.cat) –només a Girona–.
En la constel·lació de formacions comunistes, postcomunistes, neocomunistes o nostàlgiques del comunisme trobem el Partit Comunista del Poble de Catalunya, nascut el 1994 en considerar que la direcció del Partit Comunista de Catalunya va renunciar als principis ideològics, i la nova candidatura de l'esquerra anticapitalista: Des de Baix, liderada per l'activista sabadellenca Esther Vivas. Els trotskistes s'agrupen al Partido Obrero Socialista Internacionalista (POSI). D'altra banda, el tradicional Partit Humanista –un dels fundadors d'Izquierda Unida– i el PUM+J (Por un Mundo Más Justo) busca l'eradicació de la pobresa. Completen la llista de candidatures del 28-N el Partit de la Justícia i del Progrés (PJP), Alternativa Liberal Social, Els Verds - Grup Verd Europeu i el DW, que vol dir Democràticaweb.
El 2006, descomptats els vots
en blanc i els nuls, dels més de 2,9 milions de paperetes restants, només 71.200 van anar a parar a
partits que no van aconseguir entrar al Parlament.
Comentaris
Tants caps tants barrets...i quina manera de llençar paper en forma de paperetes......Quan lleigeixes les candidatures veus la cantitat de colectius que no és véuen representats per res en l' actual parlament i com és lógic vólen dir la seva. La candidatura de els vots en blanc trovo que és de les millors,com una protesta als actuals polítics. I no m' estranyaría que de totes les extraparlamenta ríes fós la única que tregues algún diputat, que demostrés en el parlament la queixa generalitzada del descredit de la política.
Montserrat, si algú vol castigar els actuals polítics, ho té molt fàcil, hi ha dues candidatures que promouen el canvi del sistema actual. Són Solidaritat i Reagrupament, les dues es possicionen per les llistes obertes, democràcia pura i dura. Recolzar el vot en blanc personalment, i en les circumstàncies actuals, ho trobo d'una irresponsabilit at enorme. El país, el meu, Catalunya està patint en aquest moments, mes que mai, uns atacs continus que no podem tolerar de cap de les maneres. Ens h va el futur, com a persones i com a país.
Jo no deixaré que els altres decideixin per mi, ara més que mai jo em mullaré amb Solidaritat Catalana per la Independència, el 28-N diguem SI
Robert, estic totalment d'acord... Les dues úniques alternatives viables pel canvi són Solidaritat i Reagrupament. Qui estimi, realment, el nostre país (Catalunya). Cal que reflexioni bé i escolleixi una de les dues alternatives. Necessitem com l'aire que respirem anar per lliure com a nació. Continuar dins el que anomenen Espanya, és sentència de mort per la nostra cultura i manera d'entendre la vida.
Catalans i Catalanes ( nous, no tan nous i vells ) de nosaltres depén el nostre futur... Un futur ple de dignitat com a nació dins aquest món de començaments del segle XXI. Triem el camí de ser un poble lliure i pacífic que treballi per realitzar-se com a tal i amb el desig de ser oberts a la pluralitat del món.
Treballar per aconseguir l'Estat Propi, no és una utopía... Nosaltres podem! (Yes, we can!).
Visca Catalunya Lliure i Plenament Sobirana!!!
Malauradament, amb aquest "univers" a passar uns altres 500 anys (300 diran alguns) igual. No he votat mai i aquesta vegada tampoc ho faré perquè els independentiste s no van junts. Pensaba fer-ho.
SI!........................Jo també em mullaré......Cal ser valents,ja fa massa se ens prenen el pel i jo ja no mel deixaré prendre més,ara he trobat la coalicio' de partits que portarà el meu pai's on ha d estar i el que ha de ser. Votaré Solidaritat Catalana per la independència , justament per que considero que SI es més democràtica ,es transversal i territorial.||*||
El Parlament té 135 escons, per tant cada escó correspon a un 0,74% dels vots. A les eleccions del 2006 hi va haver 2,9 milions de vots vàlids, que dividits pels 135 escons vol dir 21.542 vots per escó. Si el Parlament reflectís realment la voluntat de la ciutadania, alguna d'aquestes formació hauria de ser present al Parlament. Però el sistema electoral s'encarrega d'excloure del sistema democràtic a les minories i garantir una partitocràcia oligàrquica.
...................Ah! Com diu aquella sra............No ens podem quedar a casa!..............S ha de mirar d engrescar a tothom per que vagi a votar el 28N!
Felix! Com que no van junts?...........Tots volem el mateix,no?.........Que més vols! Ara en tens 2 de segurs que tenen ganes de fer una Catalunya sobirana i l altre que esperem no faci el "tonto".........
El fara, com els ultims 30 anys. Ningu penseu en l`univers de vot?. Esta cordat y ben cordat.
Jo faré els mateix que ROBERT GENOVÉS i ISABEL COMADIRA, però a més penso què és l'alternativa més segura que tenim davant l'actual status (significa renovació democràtica, política diferent a la dels autonomistes, si no traiem majoria absoluta, per tant alternatives diferents a les quals ens tenen acostumats, i sobretot no veure al nostre país a ningú més de president que depengui de Madrid, al mateix temps que se li planta cara als feixistes españoleros-catalans) i sobre tot perquè serà el començament de la llibertat per a Catalunya, i podrem recuperar nostra dignitat com nació.
3.800 candidats? Per a mi només ni han tres, els independentises!
Veig que hi ha catalans que encara no s'han assabentat de res. Sabeu perquè surten tantes llistes?. Per tenir llistats d'electors que després les empreses publicitàries compren. Però fora d'això, encara estem mig adormits pels 23 anys de CiU i els 7 darrers del tripartit, que fan un total de 30 anys en què s'ha amagat el problema principal i no ens hem volgut respondre a la pregunta: Que cony som, catalans o espanyols?. El 28N cal anar a votar per decidir si volem anar a favor de Catalunya (independentiste s) o d'Espanya (unionistes). No valen mitges tintes ja que quan els interessos dels espanyols i catalans no són coincidents i/o són oposats, s'ha de decidir quina és la nostra fidelitat prioritària, si Espanya o Catalunya. Per això, jo votaré Reagrupament, perquè és una opció que va a favor de Catalunya, no va contra Espanya i a més ho fa amb un plus de seriositat, honradesa i austeritat, valors que ens són molt necessaris en aquests moments de crisi.
Salvi, qui vota, espanyols o catalans ", aquesta és la qüestió i molt important" UNIVERS ". El que jo us digui, amb aquests polítics, 500 anys més de dominació i amb tanta immigració espanyola, la desaparició com a poble.
Ej.: Sahara occidental.
Personalment totes les candidatures indepéndistes s'han equivocat al no volguer anar amb coalició plegades. Si no s'han estés ara que els hi convenía tant, menys ho faràn després de les eleccions quan "els protagonismes" aniràn a tope. Reconec que després de una Generalitat presidida per un espanyolista com J. Montilla la reació sigui la del indepéndentisme ja, peró crec que no s'han de obviar les dificultats i que si conseguíssim el concert ja sería un primer pas. Per mi l' objectiu primer és que no és torni a formar el tripartit i si el vot és molt repartit amb moltes candidatures noves, correm aquest perill.
El principal defecte que tením els cataláns, es un excés de personalisme. Cada un de nosaltres, voldríam un Partit Polític fet a la nostra mida. Cap de nosaltres, tením collóns, per posar-nos a dirigir res, pero som els mes collonuts a l'hora de criticar-ho tot. Creie-ho que cálen tans Partits Polítics, per tenir opcións de tenir un Govern?... Al Mon mundial, hi ha el Partit Comunista, els Socialista, el Social-demócrata, el Liberal, el conservador, i la ultra-dreta i el Nazisme... Dintre de tots ells, la cosa es podría simplificar entre tots ells, amb Social.Demócratas, Lliberals i Conservadors... i no en cal cap mes. Per mi, ja saveu que os he dit, que l'unic partit que hi ha que sigui válid, es el PARTIT DE LA EFICIENCIA, i aquest, no te ideología ficxa, perque per ser eficient, s'ha de fer políticas de dretes, d'esquerres i sempre, sempre, lliberals. Catalunya, te l'inconvenient afegit, de que a tot aquest sidral, s'ha d'afegir el unionista/independentista
Ferran, O sea primero la independencia, ¿cómo? ¿con quién?.
No se perqué em preguntes una cosa tan clarament evident... La Independencia de Catalunya, només, pot venir de la ma de CiU, l'unic partit, que te lideratge, capacitat d'organització, estructura, contactes, i relacións exteriors... que domina tan las relacións amb treballadors, sindicats i empresaris... com als mitjáns de comunicació... O en coneixes algún altre, que aporti tantas posibilitats?
No, clar que no, pero...
Professionals i treballadors que faran política, NO "polítics de professió" viciats. Reagrupament té tota la confiança de l'Independentis me Català. Endavant Reagrupament!!!.
Estic, en part molt d'acord amb el que diu Montserrat Agulló. Però matitzant afegiria que, els polítics "profesionals" son els que es mereixen aquest vot en blanc per que tinguin clar de no sen poden " fotre " com ho han fet fins ara dels votans. Però també soc dels que pensa que una manera de tornar-los la pilota serà votant a partits que als primers els semblen " una colla de pallasos " com la CORI però que en realitat no enganyen ningú. Podran tenir l'aparença que vullguin però son realent sincers. Treiem els mentiders de la política votant blanc o votant CORI.
1 2
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.