El secessionisme lingüístic ha trobat un aliat a Brussel·les. La Comissió Europea diferencia el català del valencià, com si fossin llengües distintes, en els cursos intensius que subvenciona als estudiants d'Erasmus. La demanda de classes de llengua catalana s'ha disparat entre els estrangers que arriben a estudiar a les universitats catalanes, i ja multiplica per vuit l'oferta. Per això, des d'aquest curs 2010-2011, Brussel·les ha ofert per primer cop ajudes per a l'aprenentatge del català. El govern espanyol, però, ha exigit que el diferenciï del valencià.

“Això ho ha decidit el govern espanyol, ens ha dit que podem subvencionar cursos de català, basc, gallec i valencià, però les quatre llengües han de rebre el mateix suport”, reconeix el portaveu d'Educació de la Comissió, Dennis Abbott. Brussel·les paga a les universitats –fins ara s'hi han acollit la UAB, la UB i la URV– fins a 6.300 euros per cada curs intensiu que organitzen. I la Unió Europea ha dividit la subvenció en 43.960 euros per al català i 43.960 per al valencià.

“És una aberració”, va lamentar ahir mateix el secretari de Política Lingüística de la Generalitat, Bernat Joan. “És lamentable que des de les institucions s'actuï en contra d'allò que estableix la ciència i que es tracti el català i el valencià com a llengües diferents”, va denunciar. En les darreres eleccions europees, l'Eurocambra ja es va gastar 6.000 euros en una suposada traducció del català al valencià del seu anunci de televisió per fomentar la participació en els comicis –només s'hi va modificar lleugerament l'accent dels actors.

Brussel·les admet que l'interès dels Erasmus per aprendre català és “massiu”, i actualment només un de cada vuit estudiants estrangers aconsegueixen plaça en els cursos finançats per la UE. “Teníem cinquanta places, perquè els professors volen classes petites, però els cursos d'agost i setembre vam tenir quatre-centes peticions i no vam poder dir sí a tothom”, explica Abbott amb un punt de preocupació.