“Fets i no paraules”, deien els socialistes a la campanya electoral d'ara fa quatre anys. M'atreviria a dir que era un bon eslògan publicitari. Llavors com ara la ciutadania estava cansada d'escoltar les paraules dels polítics sense que es veiessin plasmades a la realitat. Ara, l'eslògan ha caducat. Reposa als annals de les idees publicitàries. Després de quatre anys. Els fets ja s'han vist i es poden valorar. Sense paraules no hi hauria campanya electoral per molt que el vent se les emporti. Les paraules són les que marquen la campanya.

L'exemple que la paraula encara fa trontollar la política l'ha posat fins ara Joan Puigcercós. Ha dit: “Madrid és una festa fiscal i a Andalusia no paga ni Déu”. A ulls dels socialistes andalusos l'ha dita grossa. Sort que des de Montilla passant per Zapatero i acabant per la mateixa ERC han donat per amortitzat i liquidat el govern català tripartit. Si existís la fórmula tripartida dels darrers quatre anys, a hores d'ara els socis socialistes haurien fet demanar perdó a la plaça pública a Puigcercós.

Les paraules són l'eix principal de les campanyes electorals. Sense paraules no hi ha campanya. Segons un estudi acurat i comparatiu del CIS de fa un parell de mesos, en el període 2004-2008 amb el PSOE al govern central només és van complir el 20% dels seus compromisos electorals. El mateix percentatge, un 20%, havia complert el PP en el període del 2000-2004.

No tot s'hi val, en campanya electoral. Però quasi tot. En el fons tots creuen que hi haurà temps per rectificar. De moment. “Nos queda la palabra”, recitava el poeta Blas de Otero i canta Paco Ibáñez. Ens queda la paraula.