En aquesta campanya electoral, els laboratoris d'idees dels partits polítics (en anglès think tanks) col·laboren amb les seves respectives formacions organitzant actes i editant publicacions de caire programàtic. No obstant això, aquestes organitzacions encara no ocupen un lloc primordial en l'esfera política. Dues raons poden explicar-ho. Des d'un punt de vista extern, tenen poca visibilitat mediàtica. Molt pocs representants dels think tanks escriuen regularment en els diaris o participen en tertúlies. Des del punt de vista intern, no s'ha resolt satisfactòriament l'encaix amb els anomenats aparells dels partits. Robert Michels, en la teoria de la llei de ferro de l'oligarquia, sostenia que la coordinació eficient de les organitzacions exigeix la concentració de molt poder en mans de pocs. Els partits han de prendre decisions complexes en poc temps i la voracitat de l'era tecnològica no és condescendent amb la democràcia participativa. Per això, es tendeix a premiar la disciplina de partit en detriment d'altres alternatives.

L'existència de laboratoris d'idees de partits no està renyida amb la independència intel·lectual. Per donar resposta a la complexitat de les societats globalitzades, els partits han de plantejar propostes rigoroses i efectives allunyades del fervor electoral. Per fer-ho possible, es fa necessari un equilibri constant entre la disciplina i les idees. Properament, una dada que mostrarà l'evolució d'aquesta relació serà l'origen institucional dels nous càrrecs governamentals. Qui guanyarà pes: l'aparell o el laboratori?