El problema dels votants d'ERC és saber quina Esquerra voten. Perquè hi ha l'Esquerra de Puigcercós, que és el que ara mana, però hi ha també l'Esquerra de Joan Ridao. I l'Esquerra, és clar, de l'Ernest Benach. I la de l'exvicepresident Carod, que aquests dies està tancat en una calaixera i ja veurem si dilluns vinent es dóna de baixa. I encara en trobaria més, d'Esquerres. No sé si l'Esquerra de l'Ausàs és la mateixa de Tresserras, per exemple, que ara, de cop i en la recta final de la campanya, s'ha fet militant. Ja sé que d'això a ERC no en tenen pas l'exclusiva, i que riute'n del que passa a CiU o a can PSC. Però jo avui parlo d'ERC. D'una Esquerra que després de set anys al govern n'ha tret tan poc rendiment que ara ha d'apel·lar a la vergonya de poder quedar darrere el PP. Puigcercós, diuen, és un bon comunicador. Però no és cap secret que Esquerra no ha sabut vendre la seva gestió al govern. El Pacte del Tinell deu haver servit per catalanitzar el PSC –i ara no es pensin que és cap ironia–, però els esforços d'ERC no els estan sent recompensats. A Puigcercós jo el veig un animal polític, d'aquells que maquinen tot el dia. Però alguna cosa falla. A ERC hi ha nervis perquè no veuen compensat ni l'esforç ni el desgast d'haver fet Montilla president. I ara s'entesten a trobar els culpables a fora. Per això Joan Puigcercós, el cuiner d'alta muntanya d'ERC, pedala i pedala més que mai. No ho puc pas negar: té dots de lideratge i se'n pot sortir. Ni que sigui fent enfadar els andalusos. Però haurà de pedalar molt. Tot plegat per arribar el tercer de la cursa. I salvar-se. Que ja se sap que a ERC hi estan acostumats i cada dos per tres la factura la demanen directament al cuiner.