En Mas proposarà concert econòmic, després pacte fiscal perquè els espanyols no continuin la festa amb els diners de Catalunya. O sigui que ell ja sabia això de la festa perquè havia estat conseller d'economia amb Jordi Pujol i ara hem d'esperar a 2012 perquè el poble no està madur pel joguet del concert. Miri senyor Mas portin's un mariachi i que la festa es traslladi a Catalunya. Malgrat tot han orquestrat una campanya ad hoc perqué tots continuem calladets i adormidets. Doncs no, em nego.  Jo em considero madur per dir.li que no vull que els meus elegits pel Parlament vagin més a Madrid a pidolar per res i que s'adrecin a Buseles per declarar l'estat català, vostè sap per pròpia experiència que Zapatero enganya, llavors no traslladi l'engany al poble, li ho demano per favor. No més. Votem Laporta si us plau.

Senyors de l'AVUI podrieu posar microfons els periodistes,no se senten les preguntes.

Tants anys oblidada, tan trista la seva presència enmig d’aquell immens jardí on ja mai hi jugaven els petits,  majestuosa malgrat la seva romàntica decadència... La dona de marbre jaspiat de l’estany no era gaire més que un cos trencat, com el seu cor. Ni les fermes marquesines, les glorietes o els bonics bancs de calcària rosa havien suportat el temps que van restar en l’oblit. L’antiga tonalitat salmó amb esgrafiats blancs a les seves façanes no presentava cap atractiu a la vista, esdevenint colors lletjos, llunyans d’aquells que la van veure esplèndida en començar el segle XX. Tot era tristesa, males herbes i heures sorgint d’aquelles finestres que no deixaven entrar la llum del sol. Ombres, humitat, mobles luxosos que ja eren cau dels corcs...El vent, en passar per les estances, feia un trist gemec, una queixa llastimosa i la mansió modernista, la que havia vist apassionats petons i boniques declaracions

clandestines, plorava la seva soledat. Els dies de pluja, alguna gota queia des del descrostat sostre i picava una tecla del piano, que intentava alliberar alguna nota, però només emetia un so apagat, buit, com aquella malmesa meravella arquitectònica amb els fantasmes del passat voltant junt amb les fulles empeses pel vent... Sempre seria així? Mai més cap carícia, allà dins? Unes rialles joves se senten... Arriba un home alt, elegant, de mirada somiadora, acompanyat d’una preciosa dona, tan bonica com la de marbre quan la van esculpir. Igual que ella, també porta un bonic ram de roses a les seves blanques mans. Al seu pas, la mansió reneix, es torna joiosa, excelsa. El miracle s’ha fet real... Els finestrals, de vitralls emplomats amb temes florals  que van ser profanats i esmicolats, ara són nous, càlids i cristal·lins, plens de tots els

que diu “Placidesa i amor”, torna a lluir sota un tímid raig de sol, el qual entra de nou a la mansió. L’ampla esglaonada, coberta de gruixut vellut blau de Prússia, convida a pujar a la jove parella. Un llit amb llinda folrada de cortinatges de seda i llençols setinats els espera, àvid d’amor, cobejant murmuris a cau d’orella, desitjant sentir aquelles màgiques veus humanes...A fora, la dona de marbre reposa al bell mig de l’estany, amb una guspira ataronjada que il·lumina la seva hel·lènica cara.  Els nenúfars, simpàtics i cofois, retornen a la felicitat, aquella que van perdre molts anys enrere. Les liles glicínies creixen junt amb els heliotrops i els gessamins. Tot és vida, tot és plaer i color que es fon amb les impecables façanes, novament delicioses a tota mirada. A l’interior, unes columnetes d’argent amb capitells embellits de

magnes roses s’agermanen amb els forjats modernistes. Rajoletes blaves i blanques, calaixeres, prestatgeries amb llibres enquadernats de cuir, gerros, baguls orientals de fusta massissa...El lluent piano de cua esmaltat de negre ja no rebrà gotes d’aigua els dies de pluja. La dona, asseguda al tamboret de cretona, serà qui hi posarà els seus virtuosos dits al teclat i farà que les notes volin altes, amunt, amunt, suaus i precioses, fins que els ocells les facin seves i tot el cel esdevingui música divina...La mansió modernista, la que va ser abandonada, ara viu una segona vida gairebé millor que la primera. Qui és aquella elegant parella? La màgia més pura ha obrat nítida i llustrosa. Tot i així, aquelles cortines escarlata de la tribuna es

mouen amb absència total de vent... Són les ànimes que allà hi residiren, les que les toquen dolçament? O és el respirar de les roses? Cal deixar-ho així, amb l’aroma que traspua de cada racó, on les petúnies, les violetes, els pensaments i les begònies hi reposen infinitament tranquil·les. Bona nit.

Romàntic nocturn

cromatismes possibles. Les heures van marxant cap al jardí, mentre que, la placa de l’estany, la que diu “Placidesa i amor”,

Aquest trosset enllaça amb el final del segon paràgraf i amb l'inici del tercer.

Molt bé tot, molt bé. Peró ara hem de pensar i actuar seriosament.

Oi que volem la INDEPENDÈNCIA, doncs votem REAGRUPAMENT!

Veig en la noticia, que les enquestes donen guanyador Mas, en pes eleccions del 28. A  veure, de quines enquestes es tracta? Jo només en conec dos, publicades per aquest diari: l'enquesta feta per AVUI, on jo tb vaig votar, i al cap de poca estona, quan va desapareixer, el capdavaner era reagrupament, seguit per SI illuny derrera, CIU i no parlo dels de PSC ERC i alres ICV que estavan a la sola de la sabata. Després va haver l'enquesta feta per una empresa (he oblidat el nom) de Madrit, on Mas era el millor i de lluny, i de reagrupament i SI s'en parlava a veu baixa, com si es tractés d'agonitzants. Es per aixo que pregunto de quina enquesta es tracta. La meva opinio no coincideix amb la d'aquesta noticia. Potser guanyara Mas, pero no pq ho han dit les enquestes, car les dues que conec, son contradictories