A les nou del vespre, quan els sondejos de TV3 asseguraven que CiU havia obtingut 59 escons, Artur Mas va agafar paper i llapis, va demanar una cervesa i es va asseure a l'escriptori de la suite 201 de l'hotel Majestic del passeig de Gràcia. Així va començar a redactar el discurs que pronunciaria davant de la militància dues hores més tard. Mas ja sabia en aquell moment que no serien 59 escons sinó 62 o 63. Com ho sabia? Perquè en Duran, que li feia companyia a l'habitació juntament amb David Madí i altres dirigents de la federació, tenia la informació privilegiada de sempre. Duran té localitzades cent taules repartides per tot Catalunya que li serveixen un resultat gairebé exacte i instantani en cada elecció. Els papers que Duran tenia a la mà li deien de 62 a 63, a part de dir-li també el desastre del PSC i tots els resultats que durant la nit es van anar sabent. CiU és una força molt i molt professional. Com el PSC, val a dir-ho. Miquel Iceta té unes taules igualment fiables i a les vuit del vespre ja es va presentar davant els militants admetent-ho tot: la derrota pròpia i la victòria de l'adversari.

A la mateixa planta segona del Majestic, en un dels corredors, Jordi Pujol i Miquel Roca parlaven a peu dret. Picaven uns canapès i bevien un vas d'aigua. Només aigua. En Duran no els devia haver donat notícies fresques, perquè els dos homes preveien uns 59 o 60 diputats –“que ja serien molts”– i no es creien que el PSC s'estimbés de la manera que els sondejos deien i que al final es confirmaria, “perquè té un votant molt fidel, un nucli de pedra picada”. Es va acostar Xavier Trias amb el mòbil que li deia coses escrites. Una de les coses que li deia és que en moltes taules de Nou Barris CiU era la segona força, cosa mai vista. Pujol es va animar, va deixar la reunió amb Roca, va agafar l'ascensor i va baixar al vestíbul a saludar gent i fer petons a les criatures. Hi havia molta gent per saludar i moltes criatures per besar, tant a dins com a fora de l'hotel.

La gent seguia per televisió l'escrutini. A TV3 dominen l'espectacle. Primer els resultats no eren gaire bons per a CiU i contradeien el sondejos de peu d'urna. Després van anar pujant. Crits eufòrics que es van fer especialment estentoris quan Joan Carles Peris, mestre de cerimònies de la programació electoral televisiva juntament amb Josep Cuní i Raquel Sans, va mostrar el mapa de Catalunya amb les comarques on havia guanyat CiU pintades de color blau. Totes les comarques eren de color blau. Fins i tot el Baix Llobregat i el Barcelonès. Això tampoc no s'havia vist mai.

Artur Mas va esperar que els líders dels altres partits sortissin abans que ell a fer balanç. Al final va parlar, gairebé sense consultar els papers que havia escrit. Darrere seu, entre els efectius de la federació que l'acompanyaven, hi havia Jordi Pujol. En les dues darreres nits electorals, Artur Mas també havia guanyat i també hi havia hagut eufòria. Pujol, que se les sap totes, era l'únic que havia fet mala cara. Va intuir els dos tripartits, el primer i el segon. Ahir, Pujol somreia. No n'hi ha prou amb els números de Duran, s'ha de tenir en compte la possibilitat de pactar dels adversaris. Ahir no hi havia possibilitat. Mas, cansat i content, va tornar a la suite, aquest cop per saludar la gent reunida al carrer.