Objectivament, aquesta serà una legislatura difícil. Ho serà pels ciutadans, pel govern del país i el seu president. Però no hi ha res escrit; els resultats de la legislatura dependran de l'actitud que assumim tots plegats i si aprenem a sumar l'acció del govern, el rol imprescindible d'una oposició responsable i la força de la societat civil. Enlloc està escrit que les circumstàncies actuals siguin invencibles.

D'aquesta legislatura podem/necessitem esperar una acció governamental i parlamentària orientada a suavitzar les dificultats econòmiques que patim. Esperem, doncs, veure la llum al final del túnel. Podem/hem d'esperar més feina per a les persones desocupades i per als joves. Podem/volem esperar que el clima d'incertesa que ens encotilla minvi substancialment. Hem d'esperar, doncs, que el govern i l'oposició prioritzin un pacte per a la millora del finançament i un pacte per a la modernització del sistema econòmic. Hauríem d'acabar la legislatura sent raonablement més competitius a nivell internacional. El món està desplaçant molta producció de riquesa lluny d'Europa, i patirem si no ens espavilem. Cal accentuar un model econòmic que combini un renovat industrialisme amb una forta aposta pel coneixement. Cal suposar, doncs, que serà una legislatura condicionada pel finançament, infraestructures, atur i economia. Si avancem en el front econòmic dels pròxims quatre anys, en sortirà un país més animós, menys sobreesforçat i menys estressat socialment. Si fos així, de la legislatura podríem esperar, també, una substancial clarificació de l'ideari catalanista. Les relacions entre Catalunya i l'Estat són només un punt en qüestió; hi ha pendent un debat de fons, latent des de fa anys, sobre tres coses entrelligades: quina societat volem/podem construir, en quina idea d'Europa ens inscrivim i quin Estat –exclusiu o compartit– és possible. Tinc la impressió que perdran protagonisme les formulacions abstractes de manual (independència o fins i tot federalisme) i s'avançarà en formulacions més concretes sobre el model i la forma d'Estat que Catalunya necessita per avançar. Es vincularà Estat amb eficiència en la defensa dels interessos dels catalans; es parlarà de l'Estat com una geometria variable de sobiranies; ens exigirem utilitzar les competències autonòmiques en termes més estatistes; ens obligarem a exigir més Europa i ens avocarem a disputar –detall a detall– les competències de l'administració de l'Estat (espanyol) que avui administra amb notòria insuficiència els nostres interessos.