13-D, 28-F, 25-A i 20-J. I ben aviat, el 23-G i el 10-A. Des que Arenys de Munt va obrir-ne el camí, el 13 de setembre de l'any passat, 530 pobles més de Catalunya s'han afegit a alguna de les onades massives de referèndums sobre la independència, i el balanç és d'un important èxit. I és que s'hi han afegit ja més de la meitat dels pobles que hi ha a Catalunya (947), tot i que encara hi ha tres comarques que s'hi resisteixen i on cap dels seus municipis ha abordat la pregunta: la Terra Alta, la Val d'Aran i el Barcelonès. En el cas del Barcelonès, només fins ara. Perquè demà, que es complirà un any del primer seguiment popular, centenars de voluntaris treballaran per captar el vot anticipat dels veïns de Barcelona amb vista a la consulta que s'ha convocat a la capital per al 10 d'abril.

L'origen de tot plegat cal buscar-lo a Arenys de Munt. El 13 de setembre de l'any passat el municipi maresmenc entrava en la història per la porta gran i iniciava un procés que s'ha estès pel país com una taca d'oli: 531 municipis, més de tres milions de ciutadans (i una mitjana de participació del 18%) han seguit les seves passes. En aquests mesos, el sí s'ha imposat de manera aclaparadora, amb el 92,72% dels vots, més de 553.000 vots a favor. En contra, però, s'hi han pronunciat 28.712 persones, el 4,81%. El camí per arribar fins a la votació no va ser gens fàcil ni es va fer amb presses. El germen de la consulta es remunta a l'any 2006, quan en una reunió sobre una consulta ciutadana sobre el cobriment de la riera es va suggerir la possibilitat de fer un referèndum sobre la independència del país. Un dels pares de la iniciativa, el regidor de la CUP i president del Moviment Arenyenc per a l'Autodeterminació, Josep Manel Ximenis, va portar al ple una moció en què s'instava a celebrar la consulta i la proposta es va acabar aprovant al ple municipal.

Es va decidir, doncs, que la pregunta que es formularia a la població (els ciutadans majors de 16 anys empadronats al municipi) seria si s'està d'acord que Catalunya sigui un estat independent, de dret, democràtic i social integrat a la Unió Europea. Per fer-la, els organitzadors no van poder fer servir el cens electoral ni els termes de consulta popular ni referèndum per no incomplir la llei. L'opció escollida, doncs, era la consulta per copsar l'estat d'opinió de la població sobre l'autodeterminació de Catalunya.

Amb tot, els atacs de la caverna mediàtica espanyola, les resolucions judicials en contra i pressions de la judicatura van fer que el camí no fos precisament de flors i violes, però que el sentiment independentista agafés més embranzida. I el dia 13 de setembre milers de catalans es van reunir a Arenys de Munt units per un mateix sentiment de país. La participació va ser del 40% i el 96% dels vots van tenir la mateixa resposta: el sí.