Si per Reis s'intenta que cap nen es quedi sense joguina, pel 10 d'abril es buscarà que cap català s'hagi quedat sense consulta. La votació popular no vinculant sobre la independència ha arribat a més de la meitat dels municipis de Catalunya i a gairebé 600.000 vots, però la coordinadora nacional no s'atura i ha engegat una campanya perquè les urnes passin per tot el Principat. És un darrer impuls de la plataforma organitzadora per revifar aquest esdeveniment social de base i provocar l'onada més potent –i probablement l'última– coincidint amb la consulta de Barcelona del 10 d'abril.

A rebuf de la capital catalana, la coordinadora encoratja les comissions locals i comarcals “a sumar esforços per aglutinar la força del moviment popular i traslladar-lo a tots els pobles veïns”. Resten encara uns 410 municipis per votar i ara per ara hi ha previst que unes poques poblacions facin la consulta el 10-A, a part de Barcelona: Blanes, Gavà i Bagà. Però diverses localitats ja estan demanant informació per exercir aquest assaig del dret a decidir en zones fins ara poc actives com el Berguedà, el Segrià o l'Ebre.

Queden quatre mesos i l'objectiu és “multiplicar” les consultes pel territori i frenar la lleugera tendència a la baixa de la participació, culminant el projecte iniciat el 13 de setembre del 2009 a Arenys de Munt. Des d'aleshores es van produir quatre grans onades, el 13-D, el 28-F, el 25-A i el 20-J; posteriorment algunes de menors, i entremig en solitari va fer la consulta una ciutat de pes com Sabadell. També sense companyia Terrassa, amb més de 210.000 habitants, anirà a les urnes el pròxim 23 de gener. El propòsit terrassenc és estar a l'altura del 13,8% de participació de Sabadell, en espera del test decisiu de Barcelona.

Amb Anna Arqué i Alfred Bosch de caps visibles de Barcelona Decideix, la consulta ja ha començat amb el vot anticipat i de moment l'organització només disposa de dades parcials, però expressa una “satisfacció moderada”. Amb una projecció encara molt incipient, amb multitud de punts de recollida, la participació estaria al voltant del 10%, tot i que el vot anticipat fet a la Barceloneta va superar el 20%. Barcelona Decideix confia poc amb la complicitat de les autoritats polítiques, sobretot arran de l'entrada de Pilar Fernández Bozal com a consellera de Justícia. Bozal va intentar prohibir la consulta d'Arenys com a advocada en cap de l'Estat a Catalunya.

“El govern no només hauria de donar suport sinó que s'hauria de posar al servei de les iniciatives dels ciutadans”, recorda Arqué. La coordinadora entén que juga a favor de les consultes el “degoteig” de sentències dels tribunals espanyols contra alguns elements que defineixen Catalunya. “Esperem que això posi les piles a la gent”, expliquen des de l'organització, que creuen que Bozal pot tenir un paper similar a la sala de màquines de l'executiu català. Així, després d'un any i mig, amb 531 municipis que ja han votat, amb un 18,32% de participació, un sí del 92,7% i un no del 4,8%, la consulta mira ara d'esprémer-se amb l'aposta final per Barcelona i amb el lema Cap català sense consulta, sense perdre naturalitat ni forçar els pobles i ciutats a convocar la votació, sinó a facilitar-la “perquè és a les nostres mans aconseguir canviar el rumb del país”.