Les eleccions municipals seran a la Ribera d'Ebre un bon termòmetre per conèixer el grau d'incidència de la polèmica candidatura nuclear d'Ascó, que manté intacta l'aspiració de rebre el magatzem temporal centralitzat (MTC) de residus nuclears, en la política local de la seva àrea d'influència. Els dos partits majoritaris, el PSC i especialment CiU, creuen que ERC i ICV –els més netament anti-MTC– es van equivocar en maximitzar el pes d'aquest debat en les eleccions autonòmiques –en bona mesura tenen raó– i que ara tornaran a tenir més importància les discussions sobre com generar oportunitats econòmiques en el territori, al marge de si aquest repte passa o no per l'MTC d'Ascó. “Sí que marcarà, però igualment hem de parlar de com portar indústria als municipis importants”, conclou el cap comarcal de CiU, Jordi Borràs, que avisa que el no al magatzem, que ell considera “majoritari” entre les files convergents –el seu homòleg republicà Josep Maria Sáez li rebat que no coneix cap líder convergent que n'hagi fet bandera–, no ha de quedar fixat forçosament en els programes electorals, com les plataformes anticementiri estan reclamant als partits tradicionals. “Nosaltres ja vam dir el que havíem de dir”, respon Borràs, coincidint en aquest punt amb el secretari d'organització del PSC a l'Ebre, Manel de la Vega. Per tant, com ja va passar abans del 28-N, els dos grans es remeten a la posició dels seus grups parlamentaris –no a l'MTC– per intentar apaivagar el debat en l'àmbit territorial. “És molt important el turisme i el suport a l'agricultura”, diu De la Vega, que creu que la sitja nuclear “no és el debat que correspon a unes municipals”.

Però els grups anti-MTC han anunciat una campanya de pressió que, si no rendibilitzen a través dels programes dels partits consolidats, els pot portar a constituir les seves candidatures pròpies, encara per concretar però en especial en municipis de la Ribera nord com ara la Torre de l'Espanyol i potser a Ascó mateix, on s'especula que la possible marxa del líder dels independents (FIC), Antoni Casanova, podria acostar la formació a un ideari més obertament anti-MTC. La qüestió és que l'alcalde d'Ascó, el convergent Rafael Vidal, l'impulsor de la controvertida candidatura, repeteix com a cap de llista, i a més a més és el clar favorit.

Amb candidatures anticementiri o sense, els més forts no deixaran cap municipi al descobert. CiU i el PSC aspiren a presentar candidatures als 14 pobles. De fet, els convergents diuen que aspiren fins i tot a assaltar l'alcaldia de l'únic lloc on fa quatre anys no van fer llista, Rasquera, on a més a més l'alcalde és l'actual president del Consell Comarcal, el republicà Bernat Pellisa. Quant a la resta, el desplegament convergent està marcat per l'adéu d'un referent, Joan Sabanza, a Móra la Nova, després de 32 anys d'alcalde, i per l'intent frustrat d'un altre històric, Santiago Campos, de no tornar a la primera línia a Móra d'Ebre. A la capital, amb Joan Piñol, CiU necessita recuperar la majoria absoluta que va perdre el 2003 si no vol tornar a quedar exposada a un pacte entre ERC i el PSC –tots dos canvien d'alcaldable– que fa vuit anys que funciona. L'impuls a la llei de barris, ara amb una baixa execució dels projectes, o el replantejament de l'àrea residencial estratègica, són algunes de les claus del futur de Móra d'Ebre.

“I no només a Móra d'Ebre hem de treure majoria absoluta per governar”, lamenta Borràs. ERC i el PSC també han compartit les alcaldies de Flix, on ha estat possible un govern d'unitat amb un sol regidor convergent, i de Benissanet. Sabanza plega, però el també veterà Gil Martí, a la Palma d'Ebre, encara hi torna, així com un alcalde més jove però ja consolidat com és Jordi Jardí, a Tivissa, el municipi més gran.

En les files socialistes també es pot produir un adéu sonat, encara per confirmar oficialment: el de José Luis Aparicio a Riba-roja d'Ebre. Els grans objectius del PSC serien gestionar aquest buit; intentar forçar un canvi de cicle tant a Móra la Nova, en coalició amb els independents d'Innova, com a la Palma, i aprofitar que Ginestar passa de set a nou regidors per consolidar el lideratge de l'alcalde, Josep Domènech, en una plaça tradicionalment convergent fins al 2007. En definitiva, “l'objectiu és aconseguir el setè conseller comarcal”, expressa De la Vega. Pel que fa als relleus, el més important en el PSC és el de Marc Mur en el lloc del batlle Òscar Bosch a Flix. Els altres alcaldes socialistes, Xavier Borràs a la Torre i Ignasi Vallvé a Benissanet, sí que continuen com a caps de llista.

Esquerra, malgrat la davallada en les autonòmiques (de 2.500 a 1.500 vots), en què CiU va tenir una recuperació (600 vots més que el 2007) amb què pretén marcar tendència, està convençuda que la basa anticementiri serà clau per “penetrar” a la Ribera nord i aguantar l'estirada de CiU. “Hem baixat respecte del 2003 [la gran eclosió d'ERC en l'eix del riu Ebre] però podem apropar-nos a aquella fita”, confia Sáez, que enfoca el repte de consolidar les candidatures de la Torre de l'Espanyol, Flix, Tivissa, Benissanet, Móra d'Ebre i Móra la Nova i els dos pobles on tenen l'alcaldia tot sols, Miravet i Rasquera –Toni Borrell i Pellisa aspiren a la reelecció–; així com la intenció de constituir alguna nova llista al nord de la comarca. on sembla que es jugarà la batalla dels residus.

L'ombra nuclear la podria allargar una possible candidatura dels pro-MTC a Flix, al voltant del grup Volem Viure a Flix. L'escletxa nuclear, doncs, sembla la via de penetració de grups independents que a la Ribera gairebé fa 20 anys que no tenen pes de veritat. La FIC, al marge dels quatre edils d'Ascó, només en té dos més a Rasquera.

Tampoc té grans expectatives ICV, que confia a no perdre els tres regidors de Tivissa, una candidatura que tornarà a liderar l'exalcalde ecosocialista Fermí Pallicé, i a presentar un parell de llistes més, comptant Flix. El PP, que ara no té representació en tota la comarca, busca si més no entrar a la capital mitjançant Francisco Launes, i esgarrapar algun regidor a Ascó.