Bones sensacions a Esquerra després de la presentació pública del candidat Josep Felip Monclús, en el que era el primer acte preelectoral a Tortosa. Monclús va omplir dimarts la sala d'actes de la Cambra de Comerç. A la taula, fent-li costat, l'expresident del Parlament, Ernest Benach; Alícia Gamundi –possible número 2, i encara presidenta de la federació d'associacions de veïns de Tortosa–, i el president d'Esquerra a l'Ebre, Gervasi Aspa. A la primera fila, el seu fill i president local d'ERC, Felip Monclús. En canvi, s'hi van trobar a faltar els dos regidors d'Esquerra a Tortosa, Ricard Forés i Valentí Marín, que després de quatre anys a l'equip de govern de Ferran Bel (CiU) han decidit no repetir.

L'acte estava plantejat com una presentació en societat, tot i que Monclús és una persona força coneguda a la ciutat, primer com a metge i després com a exdirector dels serveis territorials d'Innovació, Universitats i Empresa. De fet, el nou web del candidat [www.josepmonclus.cat] també posa èmfasi en donar a conèixer la trajectòria vital, familiar, esportiva i política de Monclús. El candidat va començar el seu discurs fent una lloança a l'olivera, un arbre dur, fort i resistent, molt arrelat a l'Ebre i, per tant, símbol del territori. Alguns van poder fer una lectura més política de la metàfora, ja que l'olivera tortosina era la coalició de partits d'esquerres que als noranta es va intentar fer per desbancar CiU de l'alcaldia. A més, Monclús va defensar la gestió del tripartit, amb actuacions vitals per a Tortosa com ara la rehabilitació del nucli antic (a través de la llei de barris) o el nou campus de la URV.

Com a metge, Monclús va proclamar que volia una Tortosa “saludable”, i va avançar els quatre eixos del programa d'ERC. Va anunciar un pla per reactivar l'economia local i el teixit productiu, i per captar noves inversions; l'impuls a la formació de qualitat; una millora en l'atenció a les persones, amb places per a la gent gran i llars d'infants públiques; i un urbanisme per a la gent, amb més zones de vianants, recuperació del nucli històric, un pont a Remolins i una passarel·la on hi ha el monument franquista.