El nou govern de la Generalitat no sembla tenir clara la tàctica a seguir en el cas del controvertit magatzem temporal centralitzat (MTC) de residus atòmics. En l'últim exercici d'indeterminació, dimecres el conseller d'Empresa i Ocupació, Francesc Xavier Mena, va dir al Parlament que no tenia una opinió formada sobre el magatzem, tot i que ahir a Tortosa va invocar amb la boca petita el rebuig expressat precisament per la cambra catalana fins a dues vegades, i amb l'aval de CiU. Tot i això, l'executiu ha decidit blindar-se amb una barreja de silenci i especulació que fereix susceptibilitats entre els contraris a la sitja nuclear per a Ascó. Per això la Coordinadora Anticementiri Nuclear de Catalunya (CANC) ha convocat aquest vespre una concentració de protesta davant la seu de CDC a Móra d'Ebre, un gest amb sobrecàrrega de precampanya –en els propers dies podrien aflorar candidatures anticementiri a la Ribera– però que no deixa de ser la primera manifestació en contra del nou executiu a les Terres de l'Ebre, i un dels primers actes queixosos a tot el país. A més a més, la CANC té cita dimecres que ve amb el delegat del govern a l'Ebre, el terraltí Xavier Pallarès, alhora president de CDC a les Terres de l'Ebre.

Però més enllà de l'èxit que tingui la convocatòria d'avui, reservada en principi als activistes, el cas és que el govern realment ha començat a desarmar el rebuig a l'opció d'Ascó que Mas va expressar amb contundència quan el van investir president. Primer va ser el conseller Xavier Mena mateix, que ara ha tancat el cercle, qui va presentar la seva amistat personal amb el ministre Sebastián gairebé com un avantatge a l'hora d'entendre's en les negociacions per a l'emplaçament del controvertit MTC. A més, a diferència de l'exconseller Castells, Mena, com ara, ja va debutar sense pronunciar-se ni a favor ni en contra del magatzem per a Ascó. Després va ser Josep Antoni Duran i Lleida, el portaveu de CiU al Congrés i l'home de la federació a Madrid, qui venia a dir que el govern podria “canviar de criteri” si es detectés una nova majoria social a favor de l'MTC per a Ascó, un consens que s'entreveu impossible. Una intervenció que porta els anticementiri a disparar contra l'escassa convicció del suposat rebuig del govern de Mas a la candidatura d'Ascó. I uns dies més tard, va ser el conseller de Territori, Lluís Recoder, qui va abaixar el cap: “Si l'Estat ho decideix, no hi haurà més remei que acceptar-ho”. Ahir, per acabar-ho d'adobar, Mena va furgar en la incertesa i va dir que el govern no té previst estudiar la qüestió ni prendre cap posició única.

La teoria dels malpensats és que aquest gir subtil del govern s'està produint arran de la trobada entre Zapatero i Artur Mas, en què el primer va donar llum verd a l'emissió de deute per part de la Generalitat, tot i que també és cert que ara el president espanyol ha tancat la porta a qualsevol retoc del finançament català.

La falta de fermesa del govern, a tres mesos per a unes eleccions, ha estat aprofitada tant pels que han exhibit més aplom en l'oposició a l'MTC, ERC i ICV, com pels que l'han defensat com a la millor opció per a Ascó, el PP. Sense anar més lluny ahir ERC va exigir per escrit la posició del govern sobre el magatzem de residus, en considerar “xocants i inadmissibles” les respostes de Mena. I el PP, per la seva banda, va anar més enllà en l'estratègia de despullar el govern i va anunciar en una visita d'Alícia Sánchez-Camacho a Tarragona que tornarà a portar al Parlament de Catalunya l'emplaçament de l'anomenat cementiri nuclear a Ascó, a veure què fa el grup parlamentari de CiU.

I en el rerefons del debat a Catalunya, les paraules del ministre d'Indústria, Miguel Sebastián: “Quan alguna comunitat autònoma ens garanteixi que no s'oposarà a la instal·lació, l'autoritzarem”. Fins a les eleccions del maig, no serà senzill que cap govern autonòmic obri de bat a bat la porta a l'MTC, però ja hi ha qui acusa la Generalitat d'estar amanint una claudicació posterior.