Ha estat un mandat en què hem complert el programa i tenim un substitut [Ferran Bladé] molt preparat, a qui la gent coneix, en condicions òptimes d'afrontar el relleu. I com que el meu no és un projecte personal sinó de poble.... amb mi també pleguen col·laboradors des del 1979 com ara Pasqual Bellmunt. El nostre plus és la marca.

Segurament el pes personal és important, però la meva obligació és intentar que no sigui així i per això hem buscat un bon candidat, que ha format part del projecte els últims 16 anys.

Jo crec que no. La prova són els resultats, les majories absolutes. És cert que de vegades la impotència de l'adversari pot fer veure una divisió. Però cal veure quants estan en un costat i quants a l'altre.

Cap d'aquestes opcions s'inclou en les meves aspiracions, tot i que tampoc no rebutjo res. Jo ara el que he de fer és acabar la feina com a alcalde i com a responsable econòmic de la Diputació. Després, ja en parlarem.

Va ser una oportunitat perduda i després es va demostrar que teníem raó. Es va barrejar tot amb el pla hidrològic. Partits que primer estaven d'acord, després per una qüestió de mirada curta estaven en contra, i els mateixos després des del govern van autoritzar cicles combinats, a Tarragona o a Vandellòs, i fins i tot ho van plantejar com una solució mediambiental, per una qüestió d'eficiència. Tot plegat va ser una instrumentalització política i una gran oportunitat perduda.

Parlem d'instal·lacions que no són importants només per si mateixes, sinó pel que poden comportar pel que fa a altres inversions.

Tornem a parlar del mateix, del fatalisme de les Terres de l'Ebre. Aquí s'està en contra de tot. Algú explica, i la gent s'ho creu, que aquí només ve el que a altres llocs no volen, i quan aconseguim rebutjar-ho i va a altres llocs, aleshores hi veiem un greuge quant al desenvolupament. I el magatzem és l'última gran oportunitat. Qui està disposat avui a fer una inversió de 700 milions d'euros, incloent-hi un centre d'investigació? Els que diuen que no al magatzem durant aquests anys no han aportat cap alternativa per a la comarca.

Jo no n'he vist. Només he vist pèrdua de llocs de treball i d'activitat de tot tipus, turística, agrícola.

Tenim una especialització. La Ribera és un clúster. Fem llum. Tenim nuclear, hidràulica, eòlica, fotovoltaica, i no hem fet cicle combinat perquè no ens van deixar. I tenim capacitat d'evacuació, i hem de veure el filó energètic en positiu i no pensar que som uns desgraciats. Quan algú pensi a fer una inversió energètica, que pensi en la Ribera d'Ebre. És la fórmula per mantenir la gent al territori, per oferir-li llocs de treball de qualitat. Sort de la indústria nuclear. Fins i tot els que estan en contra del magatzem l'acceptarien si es posés data de caducitat a les centrals.

Poden crear divisió si es fa demagògia sobre el tema. Si els plantejaments són científics, pots estar en contra o a favor de l'energia nuclear, però els residus hi són i tothom està d'acord que la millor opció és un magatzem temporal centralitzat.Aleshores, de què estem parlant? El que no es pot és manipular la gent. Fa 27 anys que convivim amb les nuclears i continuem fent oli i vi, i cireres, i no passa res. I altres temes de què se'n parla menys i a mi em preocupen més.

Tenim futur, sobretot si canviem de mentalitat i deixem de ser les comarques del no. El capital, per ser invertit, el que necessita és tranquil·litat i pau. En altres llocs com el Tarragonès ja hi ha hagut aquest canvi de xip.

Estic content que aquella Móra la Nova s'hagi apropat a l'objectiu que teníem de bastir un poble modern i ben equipat, amb serveis eficients.

És el que em permet retirar-me amb la consciència tranquil·la de no deixar cap hipoteca sobre el poble. Ho hem fet amb contenció i amb imaginació, i sobretot treballant molt.