La decisió de Joan Laporta d'escindir-se de Solidaritat per les municipals ha provocat un terrabastall a la formació de conseqüències imprevisibles. La divisió és clara i no hi ha marxa enrere.
Per què no repetirà l'acord amb Solidaritat?
No estic d'acord amb el plantejament que la coalició es presenti en solitari a Barcelona. És molt respectable, però no ho comparteixo. Vaig fer el salt a la política per arribar a la independència, que només es pot aconseguir a través de la unitat. Vull sumar i no dividir i no tinc cap inconvenient d'anar amb altres formacions. Estic segur que una gran coalició pot ser clau en el govern d'aquesta ciutat.
Aquesta decisió suposa la fi del subgrup parlamentari?
No ho sé. Ho parlarem dimarts, però si ens hem de desfer per aquest motiu, per mi no serà un problema. Ni tampoc continuar. Si al final ens separem, però, hi ha uns mecanismes perquè s'articulin les escissions.
Entenc, doncs, que vol continuar com a diputat.
Tinc l'escó de diputat i tinc la responsabilitat de continuar exercint en el càrrec. Em sembla que he estat prou determinant per aconseguir els escons i estic satisfet de la meva feina.
És possible, però, que els seus companys li demanin que renunciï a l'escó.
Seria una continuïtat de la línia en què han entrat, que és incoherent i del tot desproporcionada. Aleshores sí que seria una confirmació que el que potser pretenien era fer servir el meu nom en situacions que els pogués donar èxit. Si veig que la situació deriva cap a aquest escenari, també prendré les meves decisions. Potser més val estar sol que mal acompanyat.
Entendran les 100.000 persones que van votar Solidaritat aquesta divisió?
S'haurà de fer un esforç de comunicació per explicar-ho, però sempre ho he dit molt clar. Hem de sumar i no podem dedicar-nos a crear un espai independentista més que lluiti amb els altres. Aleshores tenim aquesta guerra partidista i endogàmica que no ens porta enlloc. Penso que ha estat un dels grans problemes de l'independentisme.
La suma que vostè propugna no entra en contradicció amb el fet que hagi trencat Solidaritat?
Jo no he trencat res. Sóc coherent amb el meu pensament. Qui penso que no està promovent la unitat que ens vam proposar, són els que no volen anar en una gran coalició. Nosaltres ens vam queixar quan Reagrupament no volia venir amb Solidaritat i ara no és correcte que Solidaritat faci el que criticàvem. El que no trobo bé és que pretenguin anar a Barcelona, com em van reconèixer els excompanys, amb poques possibilitats. És evident que la suma d'ERC i Rcat pot tenir una bona representació, mentre que Solidaritat tota sola dividirà, possiblement no tindrà regidors i traurà uns vots a l'independentisme que poden ser clau.
El següent pas és unir-se a Esquerra a través de Democràcia Catalana?
Ja ho veurem. Tot dependrà de com evolucionin les converses, tot i que el que m'agradaria és que la suma fos Solidaritat, Reagrupament i Esquerra. En els propers dies, per tant, decidiré què és el millor per a tothom.
S'especula que podria ser el número dos amb Portabella.
Primer s'ha de treballar per intentar unir en aquesta coalició com més partits millor. En general cal un exercici de generositat i no correspon vetar candidats que tenen una trajectòria extensa. A més, fer proclames de candidats de consens i no proposar noms és un brindis al sol.

































Comentaris
Bona nit, Jan. Jo soc adherit a Solidarit, sempre t'he considerat el seu LIDER carismátic i aquesta va ser una de les raòns perque mi vaig adherir. Enteng el teu possicionament i et donno el meu soport. El problema que hi veig es la intrangigencia i falta de generositat en la discusiò. Et demano a tú i a les altres parts, que continueu negocian i si us plu, fe.ho transgigín, amb generositat i humilitat... Si anaba per molt bon camí, es l'il.lusiò de mols catalans, s'estaba potencián i convertín en una força amb possibilitats d'aglutinar l'independentis me. Si es separeu, ho veig molt malamén, tant per tú com per la coaliciò... Discutiu tot el que calgui, pero si us plau, no os disgregueu, no trenqueu SI. Penseu una mica amb el disgust qu'aquest trencament comporte pels adherits i simpatitzans que segur que la majoría ho estem patín amb profunditat... Visca Solidaritat Catalana per la Independencia.
Si no hi ha unió en els que volen de veritat l'Independència, Catalunya mai será independent. Crec que hi ha molta gent buscan aquest somni que es pot fer realitat. Peró sino hi ha unió....ho diu un molt vell.
No entenc perquè SI no vol la unió amb els altres independentiste s, com tampoc vaig entendre mai que Reagrupament i SI no anéssin junts. Va ser patètic i ara això també ho és.
És ridícul, prou de personalismes, no és prou important Catalunya?? UNITAT JA !!!!!
1) Jo vaig votar Laporta quan era president del Barça i estava d'acord amb els seus plantejament a SI. Ara m'ha decebut.
2) Qui manté la coherència que ell demana és SI, no ens enganyem. Qui ha canviat és en Laporta, no pas SI. Ell defensava al 100x100 les primàries; ara ja no.
3) ERC té interès en la coalició per tal de tapar com pugui les vies d'aigua que té. Em pregunto si ara és un bon company de viatge. La idea d'ERC és que només es parli d'ells (els altres no comptaran). (I vull esmentar que jo era un votant d'ERC de sempre)
4) ¿Algú que hagi seguit una mica la política no albira problemes seriosos entre Portabella, Laporta (que no hi pintarà gran cosa) i Carretero (que no fa gaire que deia que era d'imbècils fer una coalició)?
5) Laporta suma vots, però també en resta. Hi ha persones que no van votar SI per ell. És possble que algú de Rcat canviï el sentit del vot.
6) Ens resten moltes coses per veure...
Sr Laporta: aquest plantajament que vosté dona per abandonar SI per motius d'unitat independentista, no ho podien haver pensat -tots- avans de les eleccions (com molta gent aleshores reclamava)?Ara sembla que llavors només importaba aconseguir un escó. I després ja en parlarem o no?Es necessita unitat per anseguir quelcom com la INDEPENDENCIA.
... era hora!
“Algú potser volia el meu nom per tenir èxit”… i es van equivocar. Haguessin tingut més èxit si haguessin preferit el nom de Joan Carretero.
SI no es o era el partit d en Laporta,SI es una coalició on el seu partit(Democràcia Catalana) també hi era.SI esta ple de dones i homes amb molta vàlua i SI continuarà forta defensant el seu ideari,proclamar la independència.Però no es pot unir a altres partits que son capaços de pactar amb qui sigui per obtenir "poltrona"....Es que teniu ,tots plegats,memòria de peix!.........
Si senyor Laporta i te un nom; Portabella.
Ara cal que plegui de tots els càrrecs i sous que te al Parlament. Si no ho fa demostrarà que el que busca es un sou i res més.
Jo no entenc res i no vull que m'ho expliquin. L'independentis me és immadur i només pensa en els dirigents i el partit. L'independentis me mai ha estat conscient que la seva presència al Parlament (i també ho dic per ERC, per descomptat) és gràcies als electors i no només a la seva cúpula ni a la seva militància. Tots els partits independentiste s, començant per ERC, són immadurs i no tenen visió de futur ni de creixement. No tenen capacitat de lideratge.
Si la independència és l'objectiu, tot el que vagi contra la unitat d'acció és afavorir l'espanyolisme. Totes les nostres forces han d'anar en aquest propòsit, sense el que no podrem passar de la política de saló. Ni personalismes, ni diferències transversals, ni detalls, ni estratègies, ni calendaris distints. Unitat!!
Ja, Sr. Laporta, ja. Però el veritable problema és si un partit tan equívoc com ERC és un partit independentista. Caldrà recordar que mentre estigueren al poder semblaven qualsevol cosa tret d'independentis tes? Que mai no plantaren cara a Espanya en res? Que obeïren sempre servilment les ordres de Madrid? Que foren submissos i subordinats a l'Estat amb escreix? Tan aviat ens hem oblidat de qui és qui? I sobretot: Ha donat Esquerra Republicana algun símptoma que vulgui canviar? Jo crec que no, i que persistirà en els vicis i els tics servils i submissos de sempre, tot sigui per mantenir els càrrecs que els queden. Reflexioneu, Sr, Laporta, on us fiqueu. A quin merder us fiqueu. Reflexioneu.
SI ja no hauria d’haver estat una coalició de diferents partits sense cap mena de possibilitat electoral anant per separat. Hauria d’haver estat des del primer moment un sol partit, i no una coalició. Costa molt d’entendre dir que s’és independentista i no formar tots part d’un sol partit. És com dir sóc el teu nòvio però també surto amb una altra i quan em sembli et deixaré. Si s’és independentista s’ho és i no calen tants mini partidets. És completament innecessari. Només cal que la població domi suport al projecte de proclamació d’independència. Després, amb la proclamació del nou Estat, farem les nostres eleccions i ja veurem si votem als uns o als altres.
Els dirigents independentiste s són uns immadurs.
I de mentres CiU es frega les mans. Ja ho vam veure en les eleccions del 28N on gràcies a la incompetència d'ERC en els darrers 7 anys CiU gairebé obté majoria absoluta.
Solidartitat quan es vol presentar en solitari a Barcelona demostra que l'únic que vol és fer mal a Esquerra. Quin programa tenen? Ja tenen candidat? Presentar-se així a unes eleccions no és serios.
Molts dels que critiqueu a ERC no heu pensat ni 10 minuts de com es pot aconseguiir la independència. Esquerra ha intentat portar els límits de l'independentis me més enllà dels estrictament convençuts, i es pot haver equivocat o no tant, però intentar seguir atacant Esquerra o és mala fe o és de puristes d'aquests que mai ens portaran enlloc.
Si algú tenia dubtes de qui és Laporta, ja ha deixat de tenir-los. El mateix va fer al Barça, al cap de 4 dies ja estaven la majoria en contra i en contra de les seves decisions dictatorials i plenes de grandesa que mai a sabut portar. Aquest pardal no serveix per a la política perquè és dictatorial i en aquestes èpoques ja han passat..... marxa ja....
Molt bé, ja tenim la independència. Quina moneda emprarem, qui ens donarà subvencions, qui pagarà el dèficit, com sortirem d'aquesta, la comunitat europea no vol ni pobres ni miserables? Jo sóc independentista de cor, però cal emprar el cap i aixo ja es mes dificil
Però és que algú li entra al cap que hi puguin haver diferències ideològiques que justifiquin l’existència del Partit Socialista d’Alliberament Nacional, Partit Republicà Català, Solidaritat per la Independència, Els Verds-Alternati va Verda, Catalunya Nació i Independència, Democràcia catalana, Reagrupament i Esquerra Republicana de Catalunya i tants altres que segurament em deixo? Cal ser un politòleg d’altíssim nivell per poder recordar-les totes. Quines possibilitats tenim per separat, ara jo amb aquests, ara aquells amb els altres, ara ens escindim, ara ens col·liguem? Només cal llegir aquest comentaris: “en Laporta ens traeix”,” Esquerra busca el poder”, “en Carretero vol fer això”, Si trenca la unitat”, “senyoreta ha començat ell”. I tots diem voler la independència per sobre de tot.
Cada cop som més els que ens neguem a triar en aquesta munió de sigles, ridículs, personalismes i renuncies nacionals. Vots perduts
Vots perduts i, per sobre de tot, il·lusions cada dia mes llunyanes i ganes de treballar cada cop més irrecuperables.
1 2 ...... 4
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.