Proposta Activa de Matadepera (PAM) no es presentarà a les eleccions municipals del 22 de maig. La formació, que es va crear l'any 1995, ho va anunciar dijous en un acte al Casal de Cultura, on van ser presents l'actual regidora Anna Serveto, l'exalcalde Jordi Gregori i els exregidors Àlex Novellon i Joan Gamell.

El PAM va néixer l'any 1995 motivat per la manca d'habitatge públic al poble i per activar una festa major que consideraven massa polititzada. En les eleccions van aconseguir 736 vots, un 24,58% dels sufragis. Amb tres regidors, van formar equip de govern amb CiU i el PP, però van acabar a l'oposició per discrepàncies amb els seus socis. En les eleccions del 1999, el PAM va repetir els tres regidors i es va situar com a segona força del municipi amb 665 vots i un 21% dels sufragis. El seu paper a l'oposició va ser de nou molt actiu. El 2003 suposa un punt d'inflexió, ja que el PAM assoleix l'alcaldia gràcies als seus 827 vots, que els van permetre mantenir els tres regidors. Mitjançant el pacte amb ERC i el PSC, per primera vegada un independent, Jordi Gregori, es convertia en l'alcalde de Matadepera, càrrec que va deixar després al republicà Jordi Comas. Les eleccions del 2007 van ser un cop dur per al PAM, que només va aconseguir un regidor, Anna Serveto.

Novellon va explicar que la decisió de no presentar-se s'ha pres perquè “el projecte era per tres o quatre mandats”. En aquest sentit, va recordar que en aquests 16 anys els membres de l'agrupació han canviat de feina i de responsabilitat, i han tingut fills. “Si no podem dedicar gaires hores al poble, millor no dedicar-n'hi cap”, va destacar l'independent.

Així mateix, Novellon va assenyalar que, en no ser un partit polític, cada cop que s'ha presentat una candidatura ha estat necessari recollir firmes. La formació no es dissoldrà. ”Continuarem reunint-nos com a amics i parlarem dels temes de Matadepera”, hi va afegir Novellon.

Sobre la valoració dels 16 anys d'activitat municipal, la formació considera que ha aconseguit “activar i rejovenir” la política local i posar fi al “conservadorisme de les majories absolutes” que hi havia.