Després que la presidència de torn alemanya de la UE hagués impulsat una solució al punt mort en què es trobava la Constitució Europea, Portugal va agafar-ne el relleu l'1 de juliol del 2007. La seva presidència semestral es va centrar a aconseguir un tractat que substituís la fracassada Carta Magna europea –els ciutadans d'Holanda i de l'Estat francès havien votat «no» en referèndum el 2005– i que fos acceptada per tots els estats membres amb l'objectiu d'agilitar el funcionament de les institucions comunitàries després de l'ampliació.

Després de dures negociacions, el 13 de desembre del mateix any els líder de la UE van firmar a Lisboa en una cerimònia solemne el nou Tractat de reforma, en el qual es van eliminar les denominacions i apartats conflictius inclosos en el projecte de Constitució.

El text, anomenat Tractat de Lisboa, va tornar a topar amb el mateix escull. Els ciutadans d'Irlanda hi van votar en contra en un referèndum. Aquest fet va provocar que els presidents de Polònia i la República Txeca es neguessin a ratificar el tractat. Malgrat el tràmit parlamentari a la República Txeca, un grup de crítics del partit del fins fa poc primer ministre Mirek Topolanek ha plantejat presentar un nou recurs davant el Tribunal Constitucional, que ja va dictaminar que el Tractat no és incompatible amb la legislació txeca.

A banda d'aquests dos països, el president d'Alemanya, que va firmar la llei de ratificació, no ha firmat l'instrument de ratificació, i no ho farà fins que el Tribunal Constitucional Federal es pronunciï sobre la incompatibilitat del tractat amb la Constitució alemanya.

Així, el gran èxit de la presidència portuguesa ha quedat deslluït, i el Tractat de Lisboa també sembla condemnat al fracàs.

El primer ministre portuguès, el socialista José Sócrates, que va guanyar les eleccions del febrer del 2005 i cohabita amb el conservador Aníbal Cavaco Silva, que va guanyar les presidencials portugueses un any després, també ha d'afrontar la crisi econòmica que des de fa anys es viu al país. Fa dos mesos, unes 200.000 persones es van manifestar, en la protesta més gran feta al país, contra el govern i la crisi capitalista.