La primera prioritat era posar al dia el municipi, i me'n sento satisfet. No estem en un 10, però crec que el 6 l'hem superat. En llenguatge futbolístic, estem a la mitja part i ens n'anem al vestidor contents perquè el resultat és positiu, però no ens podem adormir. A la segona part, per poc bé que juguem podem obtenir un bon resultat, que és la posada al dia del municipi, sobretot pel que fa als dos pilars principals en què estàvem molt endarrerits, la salut i l'educació. Hem fet escoles bressol, l'institut de Segur, la programació de noves escoles... I en matèria de salut l'obtenció d'un centre d'alta resolució (CAR), que és pràcticament un hospital i poques localitats el tindran a Catalunya, ha estat un salt altament qualitatiu. Juntament amb el nou CAP que estem impulsant a Segur, més l'hospital del Vendrell, hem fet un salt de gegant en aquests quatre anys. Tenim un escenari tranquil en els anys que vénen perquè s'han fet els deures. Això és important perquè dóna confiança en un model com el del nostre municipi, on a molta gent que hi viu tot l'any li costa empadronar-se, i una de les raons principals és la poca seguretat en l'atenció de la salut.

Sí, és una altra de les coses de què em sento satisfet. Malgrat que no comptàvem amb la crisi, el 2007 ja teníem al programa que faríem un POUM nou, perquè dúiem deu anys de retard. Ja s'havia d'haver fet el 1997, perquè l'aprovació definitiva de l'anterior s'havia fet el 1989, i era per vuit anys. Triadó el 1997 ja ho havia d'haver fet, i ni ell ni Parera ni Olivella van ser capaços d'impulsar res. Els dos anys i mig que vam governar el 1999 ja estàvem fent els primers passos, però la moció ens va trencar la possibilitat.

Sí, hem normalitzat la situació política del municipi, com prova un acte de prestigi com l'organització d'una de les dues assemblees del mandat de la Federació de Municipis de Catalunya. tot i que és cert que l'oposició s'ha queixat, i que vaig fer fora el Josep Parera (ADMC) del govern perquè va fer l'aprovació inicial del POUM però no la provisional, i em va demanar que el deixés aturat i no el tirés endavant... En un equip no pot ser que un membre remi en sentit contrari a la resta, a més que ja ens va fer constar la idea que estava treballant en un partit polític nou. Ho vam entendre, però no podia continuar al govern perquè el pla general havia de tirar endavant. Arran d'això, i n'estic molt orgullós, les turbulències s'han acabat, Encara que hi hagi hagut regidors que han plegat per desavinences amb l'ADMC, tothom ha entès que fa bé al municipi un equip de govern compacte, treballador i engrescat. Se li ha de donar molta importància perquè d'on veníem no era normal. Com a alcalde deixo un valor de tranquil·litat, un punt zero, perquè en aquestes eleccions no hi hagi segons quins errors de coalicions. A partir d'ara, ni CiU ni el PSC haurien de tornar a equivocar-se, i que governi qui sigui.

Podria ser-hi, per mi sí: el Joan Olivella ho ha dit, i jo també.

Ha ajudat el fet que jo hagi tingut mà ferma, que de vegades cal per portar bé el cavall. En el moment que s'ha produït l'oportunitat per prendre una decisió ho he fet, i ho he pogut fer perquè no estic lligat a grups inversos o a interessos estranys, perquè de vegades a la política pensem que tot val i la gent malpensa. Si no tingués la llibertat que tinc de fer el que cregui, no hauria pogut posar aquesta disciplina en benefici del municipi. No m'han tremolat les cames. Això no és antidemocràtic, sinó tot el contrari: és el que vol la ciutadania, algú que prengui decisions.

No, i ara! És la primera vegada que m'han deixat acabar un mandat sencer, i això ja és un argument més que suficient. Sempre he defensat un màxim de dos mandats, però com a França, de sis anys. En deu o dotze anys ja pots deixar una empremta de com veus un poble i demostrar les teves idees. Els primers dos anys i mig, el 1999, per mi són una anècdota. Estic content perquè vaig fer el passeig, vaig salvar el port perquè fos esportiu i també pesquer, però quan un comença ja perd un any perquè entra a la meitat d'un exercici i surt a la meitat de l'altre, o sigui que en realitat són tres anys i d'aquests pràcticament només en vaig tenir un i mig de fer feina... Per fer un bon balanç, comença a comptar el 2007, i ara que ho valori la societat. Em sento bé físicament i intel·lectualment, així que hi ha Jordi per estona.

El binomi de fer sense diners al costat no existeix. Els 96 milions d'euros que hem estat capaços d'administrar són un fet històric en els 30 anys de democràcia –mai un govern municipal havia fet tant, i a més amb la dificultat afegida de la manca de resolució del finançament local–, i potser som dels primers entre els ajuntaments catalans. Això es podrà amagar més o menys, però ningú podrà discutir que hi ha una gran capacitat de gestió al darrere, i només 25 milions han vingut de crèdits. Del total, a més, gairebé la meitat han estat per a Segur, i mai abans hi havia hagut cap govern que cregués en la necessitat de posar al dia aquest barri, que era el més abandonat.

El primer intent de la llei de barris va ser per Segur, i ho vam posar tot a la graella. Si no hi hagués hagut voluntat política ja hauríem vingut directament al poble, perquè aquí sabíem que els números podien ser favorables. Però vam veure que trigaríem anys a complir un dels requisits bàsics: un mínim d'habitants empadronats en aquell àmbit, així que hem d'esperar que hi vagi arribant, que de fet ja va pujant. Gràcies que hi havíem apostat, però, el projecte que havíem fet de la llei de barris es va poder presentar al FEIL, tot i que Parera em forçava que amb els diners arregléssim voreres.

Això és com una cursa de fórmula 1: si a les primeres voltes penses que ja els atraparàs al final, estàs mort. Jo he donat gas des dels boxs, i després en tot cas ja anirem més calmats. Això és probablement el que passarà ara, perquè hi ha coses en què ja hem fet l'estirada i ja són per al segon mandat, com la llei de barris al poble, que és per quatre anys, o el passeig marítim. Ara ja hem tancat el tema de la confraria, però no el veurem acabat fins a finals del 2013.