Quaranta vots. Aquesta va ser la diferència que va donar la majoria absoluta per sisena vegada a CiU per davant de l'Entesa per Bescanó. Una de les diferències que pot marcar els resultats és que, al contrari de fa quatre anys, els socialistes no presentaran candidatura i donen suport a l'Entesa, que també rep el suport d'ERC i ICV-EUiA amb el clar objectiu d'acabar amb l'hegemonia que mandat rere mandat reedita l'actual alcalde i alcaldable de CiU, Xavier Soy. Això suposarà que Bescanó serà cosa només de CiU i de l'Entesa per Bescanó, en què Anna Garriga repeteix com a alcaldable.

Per Soy, la prioritat del pròxim mandat haurà de ser en clau de serveis socials, posant molta atenció a la família, el jovent, la gent gran i els infants. “L'època de les grans infraestructures s'ha acabat”, assegura Soy, que afegeix que no es podran fer despeses no necessàries, tot i que l'economia de l'Ajuntament està sanejada. L'alcaldable de Convergència i Unió sí que esmenta la segona escola i la construcció de l'institut, que ara està en mòduls prefabricats, com a dos projectes destacats a desencallar en els pròxims quatre anys. A banda d'obres, també veu vital mantenir “un model de poble amb bona convivència i sense conflictes socials”. Soy espera poder tornar a governar i mantenir l'hegemonia a Bescanó.

D'altra banda, Garriga es mostra satisfeta de la feina feta des de l'oposició i destaca haver evitat l'enderroc de l'antiga estació del tren d'Olot, la retirada de les antenes de telefonia mòbil il·legals i “la lluita ferma” contra la MAT o la central tèrmica. Entesa qualifica de “prepotent” l'actitud del govern i lamenta l'episodi dels anònims al poble, en què “una sentència reconeixia que una regidora de CiU havia posat en dubte el bon nom d'un regidor de l'Entesa”, mentre que Soy ho veu com “petiteses de la política”.

Pel que fa a projectes de futur, l'alcaldable de l'Entesa destaca que cal posar fre a les grans infraestructures que estan modificant els pobles de Vilanna o Montfullà i creu que calen inversions a Estanyol i Mas Llunes. Acusa a l'actual govern “d'haver prioritzat les grans infraestructures i construccions per sobre de les persones”.