Perquè no hi ha més
remei.

Avui és un bon moment. Perquè vivim una època en què des dels Balcans o Txecoslovàquia fins a Flandes i el Quebec hi ha hagut processos o intents d'independència molt importants. No estic segur que el referèndum sigui sempre el millor camí, però jo no en conec cap de millor. A diferència de fa uns anys, es viu en un món interdependent,
en què l'estat-nació perd força. I Catalunya és una comunitat, un grup, un col·lectiu que necessita una sobirania pròpia fins i tot per després entendre's amb Espanya i amb la Unió Europea. Una mena d'interdependència sobirana. Jo estaria encantat amb una confederació tipus Commonwealth amb Espanya, però veig que ara amb Espanya no ens hi entenem i comprenc que ells no ens entenguin. Això genera mala llet a tot arreu, i no és bo per a ningú. Per tant, el millor seria ara optar per votar la independència.

És una de les coses difícils que tenim ara. És una situació similar al que va passar amb Europa quan volia, per una banda, expandir-se cap a l'est –una diàstole– i al mateix temps crear una administració política més poderosa –una sístole–. Quan vols concentrar-te i alhora expandir-te, entre la sístole i la diàstole, potser tens un atac de cor. Ara, Catalunya viu un moment així amb la crisi econòmica, la reacció hostil d'Espanya i la pèrdua d'identitat a causa de la nova immigració.

Jo estic una mica en contra de les manifestacions que crispen innecessàriament els espanyols. Una de les coses que podríem plantejar a Madrid és un sistema de divisió de l'estat en funció del que la gent voti, i no del que alguns somniïn.

Sí, sense cap dubte. Però també és cert que les consultes a Catalunya espanten molta gent per l'instint conservador burgès benestant i per les finances. Wall Street es faria l'escandalitzat. Tot canvi que no és assenyat implica preocupació pels diners. Això és una dificultat. Però el fet que costi no implica deixar-ho córrer.