Bellmunt d'Urgell és un petit poble de pagesos i grangers situat dalt d'un turó de la serra de Montgai, a la Noguera. S'hi arriba per una estreta carretera asfaltada que, segons explica un dels veïns, fa un parell de dècades era un camí per a tractors i bestiar. Ahir la idea de la independència també va fer aquell camí i va plantar les seves urnes al poble. Mentre el milió i mig de barcelonins estaven cridats a votar sobre la independència, els 173 veïns de Bellmunt d'Urgell també van tenir l'oportunitat de donar la seva opinió sobre el destí de país, aliens al soroll mediàtic i amb una normalitat absoluta. “Sembla ben bé un dia d'eleccions”, va assenyalar Joan Albert, un dels organitzadors de la consulta.

I ho era. Votants vestits de diumenge, documents d'identitat a les mans, gent plantada amb aire de cerimònia davant de l'urna mentre els membres de la mesa electoral comproven el número del carnet. El d'ahir era a Bellmunt un diumenge d'eleccions amb tots els ets i uts. Des del lloc i el procediment per votar (fins i tot amb una cabina electoral per posar la papereta al sobre lluny de les mirades indiscretes dels veïns), fins al comportament i l'horari dels electors: l'hora punta va ser abans de missa.

Molts veïns van aprofitar el camí cap a l'església per passar pels baixos de la casa del poble que fa d'ajuntament, on s'havia instal·lat l'urna i tres joves del poble, membres de Bellmunt Decidix, esperaven els votants darrere d'una taula amb l'urna, un ordinador portàtil per comprovar que ningú votés dues vegades o sense formar part del cens i papers on feien un segon control de participació a mà, com en unes eleccions oficials. La sala de votacions era el saló de reunions de l'ajuntament, presidit per una senyera i per una discreta fotografia del carrer major del poble. “Jo el que penso és que cal un cop de bastó”, reclama un votant quan se li demana l'opinió després de deixar el sobre a l'urna. “Tot això de les consultes aquestes està molt bé, però si resulta que ara hi ha al govern una majoria que està a favor d'això, no sé per què no fotem un cop de bastó i ens deixem de romanços”, s'explica l'home, que ha anat a votar acompanyat per la seva dona. Cap a dos quarts d'una es produeix una petita acumulació de votants. És a punt de començar la missa. Gairebé tots vesteixen de diumenge. Un matrimoni gran no s'ha volgut perdre l'oportunitat de votar. L'home camina amb bastó i la dona l'apressa perquè fan tard a l'església. “Sí, em sembla perfecte, tot això”, diu ràpid al periodista després de votar. La dona ja ha sortit del local. En aquella hora d'èxit a Bellmunt, els monjos de Montserrat devien resar amb força.

L'altre moment culminant de la consulta a Bellmunt és el concert de sardanes i balls de bastons que han convocat a les cinc de la tarda els organitzadors de la consulta. És el gran moment de l'Albert, un actiu membre de la Federació Sardanista de les Comarques de Lleida. Ell ja havia votat anticipadament (uns 30 veïns en total ho van fer) i així va dedicar la jornada a preparar que cap nota sonés malament. “Heu d'agafar el relleu de tot el que és la cultura popular”, aprofitava per alliçonar els membre de l'organització.

I és que a Bellmunt la consulta ha estat organitzada pels joves. Tots del poble. Durant la campanya van aconseguir el suport unànime del ple de l'Ajuntament (quatre regidors de CiU i un cinquè d'un grup independent associat a ERC) i van muntar xerrades amb polítics lleidatans i actes informatius. Els joves han fet una doble reivindicació en la consulta: a la pregunta han preferit posar Països Catalans, i la plataforma té el nom de Bellmunt Decidix, per reivindicar el català nord-occidental.

Van superar amb nota el repte: a Bellmunt va votar el 56,65% del cens. Unes xifres d'eleccions oficials. I els votants van donar el seu sí: el 83,3% van combregar a favor de la independència.