Els quatre grups municipals d'Anglès han tingut dificultats a l'hora de trobar les persones destinades a anar de caps de llista. I no és gens estrany, si tenim en compte la situació financera del municipi.

Anglès és un dels ajuntaments gironins que tenen més problemes financers, amb un endeutament que se situa en el 202%. Això significa que diàriament s'ha d'afrontar una despesa d'uns 2.700 euros en amortitzacions més interessos dels diners manllevats. I el pitjor és que hi ha factures pendents de pagament que provenen de l'any 1999. Amb aquestes condicions, és lògic que hi hagi hagut dificultats a l'hora de fer les llistes.

Tot i així, els quatre grups municipals no llancen la tovallola i repeteixen; això sí, tres d'ells amb els mateixos candidats: Pere Espinet encapçala Per Anglès Units (PAU), Josep Santané, el PSC; i Jordi Fornès, ERC. Tres històrics.

CiU, en canvi, estrena candidat, després que l'actual alcalde, Pere Figuereda, amb els seus primers quatre anys n'hagi tingut prou. Figuereda es va presentar per primer cop l'any 2007 i va obtenir un empat tècnic amb els independents d'Espinet i amb el PSC, amb quatre regidors cadascun. ERC en va obtenir un.

La solució va consistir en la socioconvergència, que ha permès durant els darrers quatre anys que Figuereda s'estrenés en la política com a alcalde. Albert Serra intentarà, com a mínim igualar la marca dels quatre regidors del seu predecessor al capdavant de CiU, el 22 de maig.

La greu situació financera té, però, raons molt concretes. L'any 2007 l'Ajuntament va comprar tres naus de la fàbrica Burés per quatre milions d'euros. Una quantitat desorbitada per a un municipi amb un pressupost anual d'uns sis milions d'euros. Una de les naus ha estat assumida per la Generalitat com a Museu del Vapor. Les altres, però, continuen sense ser utilitzades i s'han plantejat solucions com ara la seva venda per fer-hi pisos. Mals temps, però, per refiar-se de la construcció.

I és que tot gira al voltant de l'endeutament. N'és un exemple la nova biblioteca, que fa un any que és acabada i que no es pot inaugurar perquè no hi ha prou recursos per moblar-la. El govern, per alleugerir un xic la situació, fins i tot va arribar al punt de plantejar fa dos anys la privatització de la piscina coberta. Un equipament esportiu que es va inaugurar l'any 1991 i pel qual es va haver de suar de valent, ja que la seva construcció es va allargar força anys i hi van intervenir diverses empreses. Ara, ja no es vol privatitzar.