Segurament aquest és l'inici de campanya electoral més trist dels últims temps. No ja perquè la situació general no anima gaire a l'optimisme, sinó perquè mai havia vist tant de desinterès per unes eleccions. Brussel·les continua sent lluny, molt lluny. I la veritat és que els grans partits polítics mantenen la idea que les llistes al Parlament Europeu no són res més que un cementiri d'elefants on anar recol·locant les velles glòries o els elements incòmodes. El desinterès per les europees no és nou. Des que l'Estat espanyol va entrar a la UE, el 1986, cada elecció al Parlament Europeu que hi ha hagut ha tingut menys participació. Les raons són diverses. La més important és el complicat entramat organitzatiu de la Unió i el garbuix de noms, que acaben en «europeu», i que a la majoria de ciutadans els provoquen l'efecte d'una vacuna. El segon motiu és el fet que la circumscripció electoral és l'Estat, una cosa idònia per als grans partits però un malson per als petits. Això sí, els extremenys, per exemple, tenen l'oportunitat cada cinc anys de votar partits nacionalistes catalans... i algun vot en treuen. Fa uns anys en un poble murcià, Ojós de Múrcia, guanyava CiU quan venien les europees perquè l'alcalde, Bartolomé Bermejo, havia fet amistat amb Miquel Roca durant la seva operació reformista i convencia els seus conciutadans que els convergents eren qui els podien representar millor. En canvi, els partits nacionalistes queden diluïts enmig del no res i aconsegueixen, per molt que s'hi esforcin, una presència testimonial. Però crec que aquesta vegada és l'entorn econòmic i social, acompanyat de campanyes que poc tenen a veure amb Europa i que estan més enfocades a la política estatal, el que realment fa que els ciutadans les vegin a anys llum dels seus interessos. El més preocupant, però, és que això no és així. Al Parlament Europeu cada vegada s'hi prenen més decisions que afecten directament cada persona de la UE i si això d'alguna forma es pogués visualitzar millor seria la clau perquè hi hagués més participació. Tampoc hi han ajudat gens les anades i vingudes del Tractat de Lisboa, amb renúncies i reformes que acaben desorientant els més experts. La Unió Europea ha estat una de les grans idees polítiques del segle XX i ha contribuït a fer gran el continent, i ha significat per a alguns estats, com ara l'espanyol, un impuls indiscutible. Però la UE va ser dissenyada fa 50 anys i li convé una reforma a fons.