Aquest serà el tercer cop des del 1979 que es presenten tantes llistes a Banyoles. Són sis, igual que el 1991 i el 1999, i una més que ara fa quatre anys. En comparació amb el 2007, n'hi ha dues de noves: Junts per Banyoles, que és una candidatura d'Acord Municipal, formada per ERC i membres de Democràcia Catalana (DCat) i Reagrupament (Rcat), i la CUP, que no es presentava en solitari des del 1991. D'alcaldable proposen Josep Vicens i Sandra Pazos, respectivament. Pel que fa a les llistes que ja es van presentar el 2007, CiU, Plataforma Progresista-PSC i ICV-Independents de Banyoles han apostat per mantenir el mateix cap de llista: Miquel Noguer (pels convergents), Jordi Bosch Barraca (pels socialistes) i Núria Langa (pels ecosocialistes). De la seva banda, al capdavant del PP hi ha Xavier Masdemont, que relleva en aquesta responsabilitat Manel Fontan, que el 2007 no va aconseguir entrar al consistori. Entre aquestes opcions els banyolins hauran de triar qui volen que governi la ciutat en un període en què, entre d'altres qüestions, s'haurà de redactar el nou pla general, on es dibuixarà la Banyoles de les pròximes dècades.

Les dues formacions a priori més potents –CiU i Junts per Banyoles– afronten el 22-M des de dues situacions diferents. Els primers, que han governat amb els socialistes de socis minoritaris, en general han tingut un mandat plàcid marcat pel fet que no s'han generat qüestions que hagin creat polèmica. Però hi ha una excepció: el projecte de canvi de gestió de la distribució de l'aigua, que ha provocat les protestes dels dos grups de l'oposició i fins i tot la creació d'una plataforma ciutadana que hi està en contra. L'aprovació del projecte corresponent s'ha deixat per al mandat vinent i és molt probable que sigui un dels temes estel·lars de la campanya.

Els segons afronten les eleccions amb ERC de referent. Ara fa quatre anys, els republicans van bastir un equip pensat per governar que possiblement no s'ha arribat a adaptar mai a estar a l'oposició. A mitjan mandat va plegar el seu portaveu, Joan Julià; la persona que va quedar al front del grup –Eulàlia Turró– va declinar ser la nova cap de llista i, un cop passades les eleccions al Parlament, van buscar un pacte amb militants d'altres formacions per mirar d'aglutinar la majoria de les sensibilitats locals de tarannà independentista. Junts per Banyoles s'autoproclama com l'única alternativa al govern actual de CiU i PSC, i si ens basem en la composició actual del consistori, tenen raó. Però que CiU no guanyi sembla poc probable. L'interrogant és si ho farà per majoria absoluta o no.

La Plataforma-PSC es troba en un situació paradoxal. Bosch ha portat una àrea de tant de pes com Urbanisme, però com passa sovint amb els socis minoritaris, és probable que molts ciutadans no ho apreciïn i acabin atribuint tota la feina de govern a CiU, i més si tenim en compte que l'alcalde convergent, Miquel Noguer, ha fet una gestió molt personalista. Fer arribar als ciutadans el missatge que ells han tingut part de responsabilitat en el govern de la ciutat és el repte de Bosch i el seu equip.

ICV va obtenir una regidoria, ara fa quatre anys. Núria Langa s'ha esforçat per fer-se visible als ulls dels ciutadans a base de presentar moltes mocions en el ple, acceptades poques vegades. La fidelitat pròpia del votant d'ICV sembla que garantirà la seva presència al consistori.

Excepte el 1979, el PP sempre s'ha presentat a Banyoles i només dues vegades (1999 i 2007) no han aconseguit representació. Per al 22-M, els populars estrenen candidat amb Xavier Masdemont. Per tornar a entrar a l'Ajuntament hauran de reunir molts més dels 223 vots d'ara fa quatre anys.

La saba nova en la política municipal banyolina l'aporta la CUP. Sandra Pazos és la cara visible d'un moviment que està aglutinant la gent –principalment jove, però no exclusivament– que advoquen per a la independència des de posicions socialment alternatives. Ara mateix, és una incògnita el seu rendiment electoral, tot i que, sobre el paper, haurien de poder aconseguir una regidoria.