L'Hospitalet no té cap pont d'aquells que es poden considerar històrics. Més aviat té passarel·les metàl·liques que travessen la via del tren, però que no deixen de ser un element en certa manera emblemàtic de la ciutat. Amb aquella distinció que donen les coses insignificants i banals però que, a força de ser quotidianes, acaben sent reconegudes pels ciutadans. Com el pont de la Torrassa, que uneix els barris de Santa Eulàlia i la Torrassa, o la passarel·la que comunica el Gornal amb Bellvitge. Que siguin reconeguts com un element del paisatge hospitalenc no significa, tanmateix, que siguin estimats. La ciutat els voldria veure fora. Que desapareguessin. Perquè tots dos ponts constitueixen passos imprescindibles per poder travessar les vies del tren, unes vies que representen una fractura urbanística i que motiva que els ciutadans dels barris del nord prefereixin abans anar a Barcelona que als barris del sud, per exemple, ja que la comunicació és millor. I a la inversa.

Des de mitjan anys noranta l'Ajuntament de l'Hospitalet intenta que les vies de rodalies de Renfe es cobreixin. Els trens passarien per túnels i a la superfície es guanyaria espai per transitar tranquil·lament d'un barri a l'altre. S'haurien acabat les escales per als veïns del Gornal que van a comprar al mercat de Bellvitge i per als veïns de Bellvitge que van a comprar al Mercadona del Gornal. Semblava que la gran ocasió havia de ser l'arribada del tren d'alta velocitat a Barcelona. Al Prat, la línia de rodalies es va soterrar al mateix temps que es construïa la de l'alta velocitat. A l'Hospitalet era més complicat fer-ho alhora perquè, diuen, l'espai perquè hi treballessin les màquines és més reduït i el trànsit ferroviari s'hauria vist afectat. El pas dels trens es va veure igualment afectat, pels esvorancs no imprevistos que van fer de pujar al tren una veritable odissea. Però aquesta és una altra història.

Som al 2011, any de crisi de la qual no s'albira la fi, i no hi ha diners per fer subterrànies les vies. Fer-ho s'ha convertit en una demanda que, com es podia esperar, ha irromput a la campanya electoral. El PSC ha estat el primer de fer-se seva una reclamació que la candidata socialista. Núria Marín, ja està treballant com a alcaldessa. La fórmula que defensa el Ministeri de Foment és el finançament publicoprivat, però sembla difícil implicar els privats en la construcció de túnels. Si aquesta opció es manifesta finalment com a inviable Marín promet “lluitar davant de Foment perquè sigui una realitat al més aviat possible, ja que el cobriment és imprescindible per cosir la ciutat i permetre el desenvolupament econòmic amb la reforma l de la Granvia i la construcció de Biopol”. La lluita de Marín serà “al costat dels altres partits polítics i les entitats” que han reactivat la plataforma L'Hospitalet Sense Vies. Aquesta plataforma, impulsada per una dotzena d'associacions, prefereix tanmateix deixar les reivindicacions per quan passin les eleccions. “Li hem donat un termini a l'alcaldessa perquè ho gestioni, i no volem a més que cap partit es posi davant de la pancarta”, justifica Manuel Piñar, president de la Federació d'Associacions de Veïns. El cobriment de les vies, doncs, ha entrat en campanya, però no pas amb la força que ho podria haver fet.